cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
20°

Atemptats, eleccions i altres herbes

Ens havíem reunit de bell nou per analitzar els resultats electorals i per assaborir els nous vins de la collita de 2003.

Després d'una pasta a l'ou amb trufes regada amb un blanc de blancs meravellós de Macià Batle i d'un llom amb panses i cervesa negra acampanyat per un Ramon Bilbao de 2003, vàrem començar la nostra conversa animats d'un Pedro Ximénez del tipus Noe i un whisky de Kentucky.

El filòsof, com sempre, va encetar la conversa i introduí el tema de debat. Ens va llançar sense cap tipus de complexos ni de pors: existeix realment un model d'estat dins el cap dels nostres polítics o simplement es dediquen a fotre l'adversari? La pregunta era difícil i simple, tot alhora. Continuava el filòsof amb la seva exposició: la ignorància i el desconeixement són fruits dels nostres dies, ningú que tingui dos dits de seny vol dedicar-se a la política, perquè la vergonya i el descrèdit que té la professió -si és que se'n pot dir professió al fet d'exercir-la- és tan gran que no hi ha gent capacitada per assumir-la. El fet de dedicar-se a la política no suposa cap tipus de preparació ni tècnica ni intel·lectual; aquí no es demana, com a França, que els rectors de la nostra república hagin passat per cap escola superior d'administració.

Ni tan sols els fracassats en les oposicions a cossos estatals hi volen entrar. Aquí agafam directament un infant de la reserva apatxe del partits polítics o un jovençà que destaqui una mica dins el món estudiantil com a líder i el convertim en portaveu d'una institució, sense analitzar el bagatge vital que aquest pot aportar a la nostra societat; no és suficient, ni de molt, tenir ganes de fer coses, precisament és necessari que aquestes coses siguin positives per a la nostra societat, perquè estam farts de veure com es juga amb els diners de tots sense cap tipus de penalització per als que no saben emprar-los de manera adequada.

Si ni tan sols arribam en aquest coneixement, com podem demanar que tinguin respecte institucional? Així vàrem poder veure fa quatre anys que s'aixecàs polseguera perquè era intolerable que que el Govern central, de signe diferent, interferís en el model de carreteres que es volia fer a la nostra comunitat autònoma. No es volien autopistes i Madrid, que sí que en volia, era qualificat com a atemptador contra l'autonomia i gairebé criminalitzat. Ara són aquells que es queixaven d'aquest atemptat, d'aquesta ingerència, els que volen imposar el seu criteri a l'hora de fer o de no deixar fer un o un altre tipus de carretera. No saben ni què és la Constitució ni s'han llegit mai el títol VIII de la Carta Magna i si ho han fet no l'han comprès, perquè poso en dubte el nivell de lectura i d'intel·ligència dels nostres polítics, per no posar en dubte altres coses que serien molt pitjors. Silenci. El monòleg havia estat aclaparador i ningú no tenia ganes de replicar-li res, al filòsof.

Això no obstant, l'advocada va voler dir-hi la seva i va recomanar un escrupolós compliment de la legislació vigent i no sols llegint l'esperit de la lletra sinó també l'esperit del legislador.

No serveix de res complir unes lleis quan els poders públics són els primers que no les compleixen i creen, així, greuges comparatius. Si vols podem parlar d'higiene i seguretat en el treball o de directives europees sobre aquest tema, va contrapuntuar el filòsof.

Vaig intervenir per fer un apunt dient que l'escepticisme radical condueix a la violència extrema i ja en tenim prou de violència. Les úniques coses útils són l'educació i el diàleg. La formació intel·lectual des del punt de vista individual i de recerca de la perfecció espiritual, la bondat del salvatge de Rousseau, és l'únic camí que ens pot conduir cap a la pau, tant l'espiritual com la social. L'ètica protestant de Max Weber ha de ser llibre de capçalera dels nostres polítics perquè puguin prendre nota del que s'ha de fer i del calendari d'incorporacions a la vida pública. No vaig voler acabar sense fer una petita referència als atemptats de l'11 de març i al tractament informatiu d'aquests.

El filòsof va tornar a dir que els fonamentalismes havien guanyat les eleccions i que el comportament de certs polítics el tretze de març va induir la massa a comportar-se poc cívicament, amb tot el que la paraula civisme vol implicar en aquest cas, i a la segona observació això no hagués passat si Miguel Àngel Rodríguez continuàs dirigint la política informativa del Govern de l'Estat i no hagués deixat el poder als gurús vaticanistes. Els errors són d'aquells que no creuen en la democràcia i la bastardegen per a ús personal. Semblen els grecs clàssics que varen inventar-la i la prostituïren al cap de dos minuts. Res més. La conversa va continuar fins molt tard, fins a la matinada. Després, quedàrem per a una ocasió millor.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris