nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

L'Espanya que deixa Aznar

Una de les «explicacions» que va donar José María Aznar per justificar la seva presència a les Açores era que volia dur Espanya a ocupar el lloc que li correspon en la comunitat internacional. Creu el líder del PP que a Espanya li correspon alinear-se amb EUA per fer-los ni que sigui una petita part de la feina bruta? Creu Aznar que el lloc d'Espanya és el territori cap on apunta el terrorisme fonamentalista islàmic? Si és així, l'èxit ha coronat la seva empresa i, efectivament, Espanya es distingeix cada dia més en la seva incondicional adhesió als interessos de l'Administració Bush, amb les conseqüències que això comporta, que si no expliquen tot el tema del terrorisme, hi afegeixen, com a mínim, explicacions col·laterals. En una guerra com la de Bush, Blair i Aznar (aquest contra la voluntat del poble espanyol) a l'Iraq, hi ha moltes maneres de participar-hi, i no se n'excusa qui invoca objectius exclusivament humanitaris. Les circumstàncies encara gens clares en què s'han produït els fets dramàtics de Nadjat no haurien de ser pretext o eina per escamotejar la veritat a un poble la majoria del qual no ha volgut mai que s'enviassin tropes a l'Iraq. La legislatura acaba amb un govern que deixa massa interrogants inquietants, i a aquests interrogants no seria bo que, ja en temps de descompte, se n'hi afegís un altre de tanta transcendència. Aznar ha duit Espanya on Espanya no hauria d'haver estat mai, i Zapatero ara té la missió de reubicar-la entre els estats que lluiten efectivament per la pau. És difícil que arribem a saber amb exactitud quina importància tenen, a l'hora d'explicar la brutal irrupció del terrorisme fonamentalista islàmic a Espanya, les decisions d'Aznar en política internacional. Tothom en té la seva opinió. Sigui quina sigui aquesta opinió, hi ha unanimitat pràcticament total en el desig que el nou Govern faci el possible per treure'ns d'aquest infern en què s'ha convertit Espanya al final de la presidència d'Aznar. Per començar, però, s'haurà de saber, fins on això sigui possible, en quines aventures s'havia compromès Aznar i quin era l'abast dels acords assumits. Deixar un Estat com el que deixa Aznar no hauria de ser motiu perquè ningú vagi proclamant, en un adéu que no s'acaba mai, les meravelles de la seva política ni la transparència de la seva gestió. La pregunta és fins a quin punt Rajoy farà una política continuista.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris