cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
22°

Una feina de xinos

Vaig néixer en una època en la qual es distingien els pobladors dels turistes perquè aquests no havien nat aquí i, entre els pobladors, només n'hi havia de mallorquins i de forasters i tots tenien la nacionalitat espanyola. Cert que devers el Terreno dels meus padrins hi havia una colònia estranya de britànics que vivien aquí malgrat no haver-hi nascut ni tenir passaport espanyol, però era l'excepció que confirmava una regla que, tot s'ha de dir, tenia els perfils descambuixats. Llavonses, el llenguatge xenòfob ho era més per desconegudes referències que basat en l'experiència, per molt poc encertada que sigui a l'hora de fer generalitzacions d'aquest tipus. Vull dir que trobàvem una feina de xinos (de xinesos encara no n'hi havia) una cosa laboriosa, digna de posar fi a la paciència de qualsevol. No hi havia comprovacions empíriques d'aquesta rotunditat de l'anàlisi antropològica feta des del sementer, la taverna o la botiga. Tampoc ningú no ens va fer mai retret sobre la injustícia d'una generalització ni de la xenofòbia que s'amagava el darrera de la supèrbia d'una creença en la pròpia superioritat no qüestionada mai. Queda molt bé dir el contrari i que des de sempre hem estat políticament correctes, però no és més que una llicència melangiosa amb el passat i una inexactitud marcada per la incapacitat per a l'autocrítica.

Les coses han canviades i el nostre poble ja no es pot definir de manera tan senzilla ni la procedència dels nostres conciutadans pertany al que, sense aclarir-nos gaire, en deim el nostre àmbit. Convivim amb gents dels llocs més diversos i descobrim els errors del desconeixement. Però, d'entre tant moviment d'estereotips i de fonaments que no estaven fonamentats, la realitat ens retorna a una raó que només intuíem: hi ha feines de xinos que no tan sols fèiem noltros sinó que, també, les defensam com a pròpies. Mirau el que passa amb Majorica, que han hagut de venir uns senyors que es dediquen al que millor hem sabut fer noltros, l'especulació, per a fer-nos saber que la feina que tant ens enorgullia era cosa de xinos. I, cosa que és més fotuda, en la lògica del mercat que tots hem acceptat com a lògica (i no sé per què), tenen raó. En allò que sembla ser la posada en escena de la teoria de la divisió territorial del treball, a noltros ens pertoca especular amb el terreny i explotar el paisatge per a configurar el que ha de ser la segona residència de molts europeus, especialment de la tercera edat. Fàbriques, per a què? Si no aportam res que no pugui aportar un xinès a una infinitèsima part del sou. Ni ens hem especialitzat ni hem creat cap xarxa d'investigació i desenvolupament que aporti valor afegit. De fet, ni Mallorca com a marca aporta gaire a un producte que no sigui per al xovinista consum intern. Arribats en aquest punt haurem de demanar-nos què feim quan no ens deixen fer de xinos i per a fer de mallorquins ens queda poc territori.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris