algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Negocis curiosos

A la gent corrent, a la gent ordinària (que és com ho diuen els anglesos, ordinary people), entre els quals em trob, li és difícil distingir més enllà de dretes i esquerres en política. Solem confondre, per exemple, liberals i conservadors perquè tots els partits de centre i de dreta solen incloure ambdues ideologies sense gaires conflictes. De vegades, però, passa alguna cosa que il·lustra bé aquestes diferències. I la cosa, aquest cop, ha estat que un senyor anomenat Luis Fernando Cartagena, exconseller d'Obres Públiques de la Generalitat valenciana d'Eduardo Zaplana, quan era el batle d'Oriola, l'any 1993, s'embutxacà més de vuit milions de pessetes que li havia fet arribar sor Bernardina, i que eren els beneficis de l'explotació de l'hospital municipal de Sant Joan de Déu, administrat per la comunitat de religioses de la Beatísima Virgen del Monte Carmelo. Sembla comprovat que les monges havien expressat la voluntat que aquestes pessetes (que eren la contribució que pagaven els vells assistits a la institució) fossin destinades a obres socials. Bé. És difícil trobar una història on destaquin millor els trets distintius del model polític demòcrata cristià: una confiança superior en les vocacions altruistes que en la provisió pública de serveis socials, un escàs respecte pel marc institucional de les relacions financeres i una tendència a la discreció i a l'opacitat en les transaccions monetàries entre persones «de confiança» (que, ocasionalment, poden ser d'una austeritat espartana). El model liberal exalta justament la vitut de les regles del joc del lliure mercat, la principal de les quals és la transparència de les condicions i de les operacions. El defecte del model liberal estricte és la nul·la atenció que dedica als problemes dels exclosos, dels marginats, car ho fia tot a l'opulència teòricament generada per la lliure competència. Aquest problema és el que pretenen solucionar els socialdemòcrates sense modificar les regles del mercat, i per això tant comunistes com socialistes els consideren germans una mica reaccionaris. Amb tot això vull dir que la història dels curiosos negocis de sor Bernardina i el notable Cartagena poden ser més una conseqüència que una aberració del propi sistema. Dins la dreta cristiana més o manco democràtica, hi conviuen tant el pensament progressista d'un Adenauer o d'un Aldo Moro com la borra ideològica del reaccionarisme ancien régime. Són coses que hem de pensar en anar a votar. Perquè pot passar que el nostre vot contribueixi a perllongar la vigència d'organitzacions socials primitives, com les màfies o el caciquisme, que es superposen als partits i frenen qualsevol modernització simplement democràtica. Al senyor Luis Fernando Cartagena li han caigut quatre anys de presó, però, sense les bondadoses i càndides (o no) germanetes de la Beatísima Virgen del Monte Carmelo, els Cartagena d'aquest món sòrdid i primari no existirien. Aquesta és una lluita més vella que les Corts de Cadis i que l'himne de Riego, i el gran problema és que afecta principalment una certa dreta, però, pel fet d'estar incrustat dins tota la societat, també contamina tota l'organització política. En un article vaig escriure que, al meu parer, la principal aportació del mil·lenni passat a la Humanitat era la cultura occidental, un aspecte essencial de la qual és la separació entre l'Esglèsia i l'Estat. Hi ha estats occidentals, per això, que necessitaran un tercer mil·lenni per incorporar-se plenament a la modernitat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris