nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
18°

Subtítols en balear

Casablanca a les pantalles de casa. Humphrey Bogart, davant un tassó de whisky, descarrega tot el seu cinisme i tota la seva tendresa en una frase: «De todos los cafés del mundo, tuvo que elegir el mío». A la part inferior de la pantalla, apareixen sobreimpressionats els subtítols: «De tots es cafès des món, va 'ver de triar es meu». Una mica més endavant, el dur més dur de la història del cine s'empassa glops d'amargor mentre ordena: «Tócala otra vez, Sam». Als subtítols: «Toca-là un altre pic, Sam». Encara que seria molt pitjor haver de sentir Mae West dient «No son los hombres de tu vida lo que cuenta, sino la vida que hay en tus hombres», mentre a les lletretes llegim: «No són ets homos de sa teva vida lo que conta, sinó sa vida que hi ha an es teus homos». Si tot això us ve de nou, o si us pensau que avui em vull dedicar a les divagacions sense fonament, és que no heu llegit les declaracions de Maria Umbert, directora general de Tele Matas, en què anuncia pel·lícules doblades en castellà i subtitulades en les modalitats lingüístiques de les Illes. La versió del registre lingüístic dels subtítols que he fet servir és, per deferència als lectors, particularment benigna. Existeix la possibilitat que prenguin el model de la «fuya» del Centro Cultural Mallorquí. I tampoc no resulta tan improbable, ateses les coincidències que hi ha entre aquesta literatura i alguns passatges dels discursos del nostre president, com bé ens ha assenyalat en aquestes pàgines l'amic Bartomeu Picornell. Voldria oferir-vos una mostra de les «modalitats», tal com les usa aquest «Centro». Permeteu-me un fragment una mica extens, que també ens servirà per mostrar cap on van les tendències ideològiques d'aquest grup d'intel·lectuals: «Hem editad en facsímil un llibre que tratta de s'epopéya d'es mallorquins que a l'añy 1936 espulsaren es milicians catalans que havíen desembarcad a Porto Cristo, emb s'objectiu de conquistar Mallorca per anexionarlá a s'Estat català. Forsas armadas que a sas ordes d'es capitá Bayo foren enviadas p'es govern de Cataluña, regió que s'havía independisad d'España». Posa els pèls de punta, sobretot si topes amb aquest passatge poca estona després de llegir com Pío Moa, en un mitjà digital dirigit per Federico Jiménez Losantos, explica que la guerra civil la varen iniciar els esquerrans amb les seves revoltes de l'any 1934 i que l'alçament del 36 venia a ser una obligada reacció de defensa de l'ordre legal. Mirau on hem anat a parar, començant a parlar de televisió i de modalitats. Reprendré el fil per dir que la versió de «llengua balear» (o «llengo balear?») serà fixat, segons Umbert, en un llibre d'estil. No sabem si l'encarregaran al «Centro», però el fet que s'hagi parlat d'una Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Balears que substituirà l'autoritat acedèmica de la Universitat de les Illes Balears no permet suposar res de bo. I, per si no creiueu que en la qüestió de la televisió el PP és capaç superar els seus propis rècords de cinisme, parau atenció a unes altres declaracions d'un representant del PP, que va manifestar el seu desig que el PSOE no nomenàs cap comissari polític al front del Centre Territorial de RTVE. Ho deia poques setmanes després que el nostre govern autonòmic fes passar Maria Umbert del gabinet de Jaume Matas a la direcció de la radiotelevisió autonòmica. Per dir-ho en modalitats balears, s'ha de tenir molt de morro.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris