nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

Iraq: un pou de sang

Les televisions nord-americanes han emès les terribles imatges de com eren penjats d'un pont del Tigris les restes calcinades d'alguns dels seus ciutadans, morts en atemptat a l'Iraq. Aquest és el reflex del drama que viu ara mateix la societat americana, embarcada per Bush en un conflicte per al qual es veu de cada cop menys un final pacífic. Enderrocat Saddam, la societat iraquiana s'ha dividit en diferents grups religiosos o polítics que, a poc a poc, conflueixen en un objectiu comú: expulsar els ianquis. Ara es veu l'encert dels assessors de George Bush pare quan fa una dècada li demanaren que no envaís l'Iraq després d'haver derrotat l'exèrcit de Saddam a Kuwait. En els anys posteriors, Bush pare va ser criticat per alguns poders fàctics, que l'acusaren de «no haver acabat la feina». Amb aquest estigma, Bush fill es llançà a la guerra amb l'excusa de la «lluita contra el terrorisme». Ara paga car el seu error. Els constants brots de violència que assolen l'Iraq fan molt difícil la reelecció de George Bush fill. I la societat americana comença a recordar el desastre del Vietnam, que deixà marcada una generació i fou el preludi de l'entrada d'Occident en una profunda crisi econòmica. Els americans es pensaven que el Vietnam fou un caos pel suport que rebia aquell país de l'extinta Unió Soviètica. Ara comproven l'error. No hi ha cap potència mundial que pugui controlar la resistència d'un poble agosarat. El negoci del petroli es pot convertir en ruïna i vergonyosa retirada. Bush fill no ha après la lliçó dels Johnson i Nixon, uns presidents que dugueren la seva nació a les portes de la desmoralització col·lectiva.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris