cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
22°

Heinz Kraschutzki

El també escriptor alemany, Albert Vigolais Thelen, donà la notícia del seu «assassinat» a La isla del segundo rostro i aquest, l'any 1957 li féu saber a través d'una carta, que havia «ressuscitat». Espatllant la llegenda definitivament, aquest exiliat estranger, a qui Hitler retirà la nacionalitat el 1934 no és un més de la llarga llista d'intel·lectuals que obriren acta del seu pas per Mallorca el primer terç del segle passat. És el primer antifeixista no nascut a l'estat espanyol que escriu el seu llibre de memòries de guerra a la Mallorca del 36. S'enceta un camí de noves perspectives històriques mitjançant les vivències als camps de concentració de Franco per part d'un dels membres d'aquelles primeres colònies de turistes que s'establiren a l'illa. Alemanys jueus i aris compartien l'illa fins a l'endemà del 19 de juliol de 1936. Quan Kraschutzki fou empresonat, començava el periple: can Mir, Caputxins, castell de Bellver i el maleït camp de Formentera. Després es retingué la seva família a Alemanya i fou obligat a divorciar-se per no perdre la custòdia dels fills. En deixar Formentera fou empresonat a Màlaga, Madrid, Burgos, Saragossa i Barcelona. En acabar la segona guerra mundial aquest pacifista militant, aquest exoficial de la marina de guerra que havia participat en la gran guerra, dedicaria la resta dels seus dies a platicar arreu del món a favor de la pau i l'antimilitarisme. Molt malalt i cec, aquest «Tolstoi» modern morí finalment a Alemanya l'any 1982, deu anys després de redactar als vuitanta un anys les pàgines d'aquestes memòries traduïdes per Germà Garcia Boned de l'original alemany i recuperades avui per aquesta marca de prestigi que és, en l'àmbit del document històric i de feina de formiga en aquest hivern tan fred de la història, can Miquel Font editor.

Acusat de traïció. De tràfic de drogues. Aquest home d'empenta que havia començat una empresa de fabricació d'espardenyes de ràfia i que les exportava arreu del món des de ca seva a Cala Rajada, passà nou anys a les presons de Franco evitant com fos ser extradit als camps de concentració nazis. Això no es materialitzà, gràcies a la diplomàcia anglesa pressionada pels seus companys pacifistes.

Memòries a les presons de la guerra civil a Mallorca no és un document més de la nostra última guerra, són quasi dues-centes pàgines d'una vida interessant, en lluita i desafiant l'evidència de la primera globalització del feixisme que visqué Europa. Amb 26 il·lustracions (algunes d'elles totalment inèdites, fins ara) del que fou la presència nazi a Mallorca, aquesta daurada illa nostra de postal del Foment. Una de les novetats cabdals per a aquest proper Sant Jordi que es presentarà al Centre Cultural del Carrer Concepció aquest 14 d'abril.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris