cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

«És una pregunta amb trampa?»

L'autovia Inca-Manacor existeix des del moment en què la voluntat de fer-la es filtra als papers. Hi és, de fet, des que un home amb poder la crea en la ment i la verbalitza. «Farem una autovia que 'vertebri' el territori», com algú podria haver dit «farem una autovia, que anam curts de comissions» o «farem una autovia, que per la carretera actual només hi pots anar a cent vint». En qualsevol altre país -un de civilitzat, per exemple- aquest «només» s'hauria d'haver escrit entre cometes, però és que l'home amb poder ho deia de bon de veres, ben convençut.

-Però i les vinyes, i els alzinars, i les cases, i la gent?

-La gent el que vol és córrer; les vinyes ja les col·locarem en les mitjanes de la via ràpida; els alzinars ja els veuran als documentals de la National Geographic que passarem per la televisió autobòmbica. A més, amb els perills que entranya viatjar en tren és natural que...

L'autovia existeix des que se'n parla; ara només se'n pot retardar l'execució. «Tanmateix, quan hi sigui l'empraràs». El president del Govern autonòmic fa un exercici de sinceritat en oferir un ajornament; trencar el projecte i jurar que no es faria hauria estat un (altre?) acte d'insinceritat d'un executiu corsari. Fins ara al servei dels poders fàctics i, de retruc, de Madrid. Ara simplement al servei dels poders fàctics. Si Antich accepta el xantatge posarà obertament el seu partit al servei dels mateixos que el partit del Govern balear. Imagina ara tots els assessors del partit que ha guanyat les darreres eleccions intentant analitzar la proposta de Matas. Un comitè de notables convençuts que hi ha d'haver una trampa, en el tracte que ofereix: «Et canvii no fer ara una autovia per una doblerada per fer-ne d'altres». -Ja l'he trobada -després de pensar durant hores i hores, el més llest de tots-: no renuncia a l'autovia; només la postposa!

-Ah, bergant!
Per no posar un exemple barroer -un símil sexual va venir al cap d'aquest articulista quan va llegir la proposta, coses de la primavera- és com si a canvi de no complir la promesa d'espolsar cada matí les estovalles i buidar el cendrer directament a la teva balconada, el teu veí de dalt et demana -i ho fa ben seriós, apel·lant al teu sentit de concòrdia en l'escala- que el deixis dutxar-se cada dia en la teva banyera -si pot ser amb ta mare, millor-, que li freguis l'esquena i li facis el berenar. I et recalca que en sortir potser fa un rotet tot apagant el cigarret en el «welcome» de l'entrada. Perquè hi pensis. On dius que he de signar?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris