nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
20°

L'aposta europea

Ha calibrat bé el PP l'abast dels suports amb què ja compta Zapatero? Mai un president no havia arribat al poder a l'Estat espanyol amb el suport franc i fins i tot agraït del conjunt del continent europeu. Aquesta vegada és així. La presència ahir a Madrid de Valery Giscard d'Estaing n'és una bona prova, que ve a unir-se a les mostres d'afecte fetes públiques per Chirac i Schröder, com també la satisfacció imperant a Brussel·les. El sentiment europeu és que el govern socialista de Madrid no pot fracassar. L'eix francoalemany estava molt enfadat amb Aznar i el seu bloqueig de la constitució europea. Ara les coses són diferents. L'entrevista de Zapatero amb Giscard és el primer signe que Espanya es tornarà a sumar a l'esforç de construcció continental i abandonarà les tècniques de bloqueig d'Aznar, que afavorien els interessos dels Estats Units o del Regne Unit, que continua posant molts d'entrebancs a la carta magna, sobretot perquè Londres vol fer una política exterior i de defensa «autònomes». Això a la pràctica significa que Europa no tindria política exterior conjunta i suposa segellar l'hegemonia mundial dels Estats Units. Aznar jugava aquesta carta, i així li ha anat. Un Estat com Espanya, que ha aconseguit assolir nivells de primera línia europea gràcies als fons estructurals de la UE. Sense anar més lluny, la nova terminal de Son Sant Joan fou pagada fins el darrer cèntim per Brussel·les. Fa una dècada va ser una inversió fortíssima entre moltes d'altres, que fa entendre la indignació europea amb Aznar, qui traí aquest esforç econòmic, i també palesa l'alegria que ha suposat l'arribada de Zapatero.

La presència de Giscard a Madrid ho diu tot. Espanya torna a la línia constitucional i solidària i, sobretot, a l'esforç comú de fer d'Europa una gran potència.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris