cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 19°
22°

Els empresaris i la Brunete

Hi ha molta gent, a Mallorca, que en sentir parlar d'empresaris posa mala cara. I no és que aquesta gent sigui necessàriament de l'esquerra radical. Fins i tot entre la massa crítica hi ha ciutadans que voten la dreta perquè, tot i l'escaldada que se n'han dut amb Matas i l'aznarisme, encara pensen que entre nosaltres els corrents conservadors poden garantir els valors de convivència i de progrés millor que ningú. Insistesc: la desconfiança envers l'empresariat no parteix de plantejaments ideològics oposats als seus, sinó de la creença que la protecció del medi ambient, de la cultura tradicional i de la qualitat de vida són incompatibles amb els interessos de tot el món que gira entorn del negoci turístic. Que un grup social cada vegada més nombrós i heterogeni cregui aquestes coses és molt preocupant. Però més preocupant és el fet de comprovar que tenen més d'un motiu per creure el que creuen. Els hotelers s'han guanyat la mala imatge a pols. Arran de la trapelleria -qualificada incomprensiblement de jugada estratègica d'alta volada- de Jaume Matas, en plantejar a Francesc Antich la renúncia a l'autovia Inca-Manacor si l'executiu de Zapatero li dóna llum verda a la resta de reformes de la xarxa viària, els empresaris no han trigat ni vint-i-quatre hores a dir-hi la seva. Demanen l'aplicació del conveni de carreteres que Matas els havia servit en safata de plata, com si fos el cap del Baptista. I fan una mínima concessió als moviments cívics a favor de potenciar la xarxa ferroviària. Opinen que és una oferta interessant, la del tren, sempre que -transcric literalment de DdB- «no es deixi en inferioritat de condicions els empresaris que exploten les concessions del transport per carretera». Es refereixen als propietaris dels rent a car, potser? Als que reclamen carreteres més ràpides i amples per a situar-hi una flota que sobrepassa, de molt, el límit de trànsit i de contaminació que podem suportar? Quina poca sensibilitat, Déu meu. I una pregunta: ha d'ésser l'activitat privada la que ha d'estar al servei del benestar col·lectiu o a l'inrevés? La reunió d'empresaris va ésser patrocinada per la CAEB, i a la foto no n'hi faltava cap dels que deixaren knock-out el Pacte de Progrés. Que no hi surten, a la foto, ni Miquel Fluxà ni Gabriel Escarrer? No cal. Ambdós mouen els fils entre bastidors. Fluxà ens ha fet saber que un govern socialista, a Espanya, pot tenir efectes tan perniciosos per al benestar col·lectiu com qualsevol de les plagues bíbliques. Escarrer no ha dit res. Tanmateix, ha deixat constància de la filosofia política i empresarial que inspira els seus actes a través d'una literatura epistolar força rellevant, de consulta obligada per a tots aquells interessats a estudiar el post-franquisme. A la foto de la CAEB hi surten Gabriel Oliver, Pere Cañellas, Jaume Bauzà, i d'altres. Tots plegats constitueixen la Divisió Cuirassada Brunete del govern conservador. Vull dir que si intervenen en el debat social, és per tenir-hi la darrera paraula. Matas afirma que renuncia temporalment a fer l'autovia, i els empresaris opinen que no ha de fer cap passa enrere. Les paraules de l'un i de l'altre tenen un objectiu idèntic. L'un de manera subtil i els altres directament, assenyalen el govern Zapatero com a responsable d'haver entorpit el compliment del conveni de carreteres que tot just fa unes setmanes va mobilitzar milers de ciutadans en contra. A partir d'aquí comença el bombardeig informatiu: hi ha més accidents, hi ha menys feina, ha baixat el nombre de visitants, etcètera. Tot, naturalment, per culpa de l'esquerra. Tanmateix, per damunt d'allò que diguin o deixin de dir, el ciutadà mínimament analista en traurà una impressió d'allò més penosa de tots ells. Matas no va escoltar els manifestants en contra del pla de carreteres, perquè era del tot necessària la seva aplicació si preteníem dotar l'Illa d'una infraestructura viària moderna, d'acord amb les necessitats del segle XXI. En canvi, en saber els resultats electorals del 14-M, s'ha apressat a renunciar a l'autovia Inca-Manacor sempre que Zapatero li permeti embrutar d'asfalt camins, caminois i torrenteres. No afirmava la Kaiser Cabrer que amb l'autovia s'evitarien tants i tants de morts? No confonia, la Kaiser, el progrés i la modernitat amb el fet donar gas a la moto i tira milles? Res, en podem prescindir, de l'autovia. Ho diu Matas. Fins i tot des d'Unió Mallorquina afirmen que no en tenim cap necessitat. nicament els empresaris opten per exigir l'aplicació del conveni de carreteres, abans que des de Madrid ens diguin que aquell que vulgui córrer que es compri un escalextric. Aquests empresaris són com la Brunete, que únicament sap imposar la seva raó per la força. Feren guanyar al Partit Popular les eleccions autonòmiques, i estaven convençuts que acabaven de signar un contracte de per vida i, a més a més, força avantatjós. És irremeiable: no han comprat Mallorca, però entenen que Mallorca els pertany.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris