cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

Més enllà de l'excusat

En els excusats d'alguns locals públics de Berlín -ignor si també a altres indrets- hi podeu llegir una ordre adreçada als homes: «Orinau d'asseguts». Aquesta instrucció ultrapassa la seva higiènica raó de ser, i s'inscriu en la llista dels objectius per assolir en la lluita per la igualtat dels drets de dones i homes. Hi ha homes que no saben orinar de drets sense deixar rastre on altres han de seure. Des de les gotetes dels més descuidats fins al soi dels més borratxos, la quantitat d'orina no depositada en el lloc adient per a la seva incorporació al clavegueram constitueix la prova més desagradable de la poca delicadesa que tradicionalment s'ha presentat com un senyal de masculinitat. Però la instrucció berlinesa presenta un valor de caràcter simbòlic, si voleu, que hem d'ubicar més enllà d'una simple qüestió d'urbanitat i higiene. L'orinar de drets (privilegi dels nins) o d'asseguts (servitud de les nines) és des de la infantesa una qüestió que ja marca diferències que condicionaran la visió del món d'homes i dones. Els nins fèiem concursos de pixar enfora, per disputar-nos l'admiració de les nines i, de passada, manifestar la nostra superioritat i crear-los un gran sentiment de frustració. Les dones que, quan servidor era nin, orinaven de dretes -no em pregunteu amb quines garanties- eren tengudes per més comunotes que les altres. Aquest era el preu que pagaven per un dret guanyat de manera un poc abrupta, però eficaç. La conquesta els era d'especial utilitat quan treballaven en sementers diàfans, per dir-ho fi, i on no hi havia refugi per a casos d'urgència. A la meva família, no hi havia cap dona que orinàs de dreta. Crec que no hauria pogut suportar la vergonya. Madò L. era una dona molt gran i mingitava de dreta. Un dia passava per davant del casino, i dos homes, pensant que no els sentiria, comentaren que, puix que era tan alta, l'orí devia ser fred en arribar en terra. Madò L. els havia sentit i els va escometre: «Ell no n'he d'escaldar sopes!». Però era clar que, si homes i dones ens havíem d'igualar en aquestes activitats, lo més pràctic no era que les dones orinassin de dretes. D'altra banda, perquè els homes orinin d'asseguts s'han de superar prejudicis -tota una cultura, diríem ara- molt mals d'erradicar, originats en la noche de los tiempos. Si fa trenta anys haguéssim sabut d'algun home que mingitava d'assegut, hauríem dubtat de la seva virilitat. Ara, bé podem oferir el sacrifici d'aquests prejudicis, bé podem renunciar a un privilegi que havíem cregut, erròniament, definitori de la nostra masculinitat. Que ho facem amb consciència cívica o per simple qüestió d'higiene, al principi pot no tenir importància. En tot cas, les dones de fer net ens ho agrairan.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris