nubes dispersas
  • Màx: 12°
  • Mín:
10°

Simplificar

És el que mos volen vendre dia sí, i l'altre també: o dia o nit, o blanc o negre, o bo o dolent, o sants o dimonis, o dels meus o dels altres, o amb mi o contra mi, sense matisos, res de complicar-se la vida amb tangencialitats: anar pel dret: simplificar les coses fins a la seva mínima expressió. Aquesta és la moda que el PP en el poder practica tots els dies i de qualque manera mos imposa. I com que l'obediència sempre ha estat una de les meves poques virtuts, venga idò, simplificarem per un tub, i que sigui el que els déus comportin. I qui no vulgui pols, que fugi de l'era.

Ahir va ser dia 22 de febrer 04, i a la nit de la mateixa data de fa ja un bon grapat d'anys en José Tejero Molina, el del tricorni, preparava les cafeteres per fer cafè per a tots, mentre en Milans del Bosch, a València, feia omplir fins a la raseta els dipòsits de combustible dels tancs. Cosa deu tenir aquest dia que remogué i remou el sagí, la lletrada, el sarigot del personal. Per això mateix, supòs, jo què sé, el Ministre de Defensa, en Federico Trillo-Figueroa encabronà el moro amb allò de la conquesta de l'illot de «Perejil»; potser va trobar que n'Ana Palacios anava massa desenfeinada, i au, ja té llana per filar. Per això mateix, supòs, jo què sé, també ahir a la nit, al programa 30 minuts de TV3, tot parlant d'ETA, de Carod-Rovira i les bestials campanyes mediàtiques del partit que té el poder en ús de fruit (malgrat ells es pensin que en són propietaris absoluts), deia, en Xavier Rubert de Ventós va amollar uns mots ferotges; aquests: «la fosa sèptica que és el PP...» I em deixà pensant en els continguts concrets de cada un dels tres compartiments que conformen aquests tipus d'instal·lacions, després dels regalims, estratificacions i degotissos pertinents. Per això mateix, supòs, jo què sé, ahir horabaixa quan vaig arribar al local social del Club Nàutic Cala Gamba, n'Eugenio Garcia Perogordo, més conegut entre nosaltres per «Poxolo», «missus» meritori del cappare del franquisme de la barriada, gens ni mica residual per cert, lluitador del PP com tots els de la seva canya, vull pensar que per fer-se el graciós davant tres testimonis, posà en marxa, engegà un magnetòfon i amb tot el volum que donava de si, distorsionant i tot, sonà una versió clàssica del «Cara al sol». No vaig dir ni pruna ni parpellejar. Van inflants, van crescuts, em va venir al pensament. I em vaig asseure a una taula propera i fer com que llegir un diari. Tot això ho cont així, a l'engròs, com cal: simplificant.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris