muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
18°

Emili Darder

Quan acabava a Cort la seva jornada laboral, s'aturava a l'escola Graduada per comprovar de primera mà el menjar dels nens i nenes. A les aules calculava els metres cúbics d'aire i les òptimes condicions dels vailets que baix del seu control gaudien de la ventilació correcta. Són molts els documents gràfics que il·lustren les iniciatives de solidaritat coordinades o dirigides pel metge Darder. A part de les mesures higièniques que es desenvolupaven sota el seu govern cal destacar la visió de futur d'aquest home d'esquerra, republicà i català de Mallorca a l'hora de posar en marxa escoletes per facilitar la jornada laboral a les dones amb fills petits. La ciutat de Palma i els seus habitants són còmplices d'un silenci injust amb el seu darrer batle elegit democràticament abans del cop d'Estat. A l'àvia dun servidor, com a tantes persones des del silenci, en sentir el nom d'Emili Darder li brostaven automàticament les llàgrimes i les seves paraules de record eren sempre de gratitud cap a aquest home assassinat vilment pels terroristes de Franco. Conta el seu nebot, l'enginyer Josep Darder, que el seu oncle era tan perillós que en el moment que calaven foc a l'església de Santa Fe, davant d'aquelles circumstàncies el rector decidí sortir a corre-cuita amb les quatre coses de valor i les dugué, mirau quines coses, a ca n'Emili Darder cercant refugi. Això ho conta en Pep, que als vuit anys sentí la fredor d'una pistola a l'esquena en mans dels valents falangistes de torn. De la veu d'aquest testimoni viu, surten unes interessantíssimes planes que aniran donant forma a un llibre de memòries que esperem poder llegir prest. També la professora Catalina Moner ha realitzat amb la família Darder una important tasca de recuperació dels documents que en el seu moment es trobaven esparsos. Realment els nostres editors tenen aquí una tasca molt important que requereix una atenció que no s'hauria de fer esperar massa.

El metge Darder és un personatge que desperta admiració per molts de motius, però si ens centram en la seva activitat al voltant de la millora de les condicions a les escoles de Ciutat el primer terç del segle passat, ens adonam de cap a on anem. No em vull allargar en aspectes que no conec com el de la ventilació i de l'excés actual de calefaccions a les escoles, basta que facem un tomb pels centres públics i les seves condicions actuals. Els atacs que viu l'escola de Son Sardina, els nens i els pares i les mares. Vergonyós. Les pintades amenaçants que periòdicament apareixen a Son Espanyolet a la façana de Mata de Jonc. La quantitat de droga que es ven a les portes dels centres en contrast amb el ridícul desplegament policial que envolta determinats col·legis privats del centre històric, fins i tot desviant tot el trànsit rodat per carrerons on hi viuen infants de famílies gitanes, suposant un greu perill i una vergonya. El poder d'uns sobre les males condicions d'uns altres. L'escandalosa situació que viuen els mestres davant de tanta absurda extorsió en la seva tasca diària.

Com digué Cecili Buele a l'homenatge comparant-lo als batles que l'han succeit: Déu n'hi do! Per altra banda, encara és l'hora que l'església catòlica de Mallorca demani perdó per tantes i tantes persones assassinades a Mallorca. El civisme del batle Darder no serví per a impedir que la delinqüència organitzada no es sortís amb la seva. No foren pocs els mallorquins que anaven a fer mamballetes a l'hora de l'afusellament. Potser vostè que m'està llegint pensi que no és hora de remoure res i li diré, amb tot el respecte, que ja n'hi ha prou i que sigui quin sigui el resultat de les eleccions cal una transició de debò, urgent. Aquests senyors del PP poden tornar a guanyar, però no esperin que víctimes i descendents d'aquestes, encara els donem les gràcies per fer-nos reviure els temps més negres. A la senyora García Valdecasas algú li hauria de recordar que els únics que editen panegírics feixistes o obren fundacions dedicades a un dels assassins més cruels que ha tingut el món, són ells.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris