algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
15°

Les hores baixes del catolicisme

Aquell gran polític que es va dir Manuel Azaña, recentment reivindicat per Juan Goytisolo en el llibre Lucernario, dedicà els millors esforços de la seva vida a qüestionar les veritats establertes tant en el camp històric i literari com en l'estrictament polític. Fou a l'Ateneu un esperit crític de mirada independent i neta damunt la realitat problemàtica d'Espanya. Hom recorda habitualment el polític que actuà com a espina dorsal de la Segona República Espanyola i oblida l'escriptor, de vàlua indubtable. En El jardín de los frailes, revisa la seva etapa d'estudiant amb els agustins d'El Escorial, un temps que el marcà per sempre i que l'enfrontà amb el poder de l'Església catòlica d'Espanya, un veritable poder fàctic durant la República, la Guerra Civil i la postguerra. Arran del seu primer mandat com a cap de govern s'aprova la Llei del Divorci, que el porta a pronunciar la famosa frase: «Espanya ha deixat d'esser catòlica». Bona la va dir i bona la va armar. Sobretot perquè encara no era vera, ni prop fer-hi. Li va caure al damunt tota la ràbia de la reacció. Marguerite Yourcenar deixà escrit que en política, tenir raó massa prest o massa tard, és exactament igual que equivocar-se. Fou precisament durant els anys 30 quan el militar retirat Miquel Villalonga, que s'havia acollit a la reforma militar (el decret més conegut com a Llei Azaña), li trameté un conjunt voluminós d'articles molt crítics sobre el problema de l'exèrcit. I Azaña li contestà que agraïa més en ells les crítiques que no els elogis. Era tot un estil i una manera de fer que avui cercaríem debades. Quan han passat més de 70 anys de tot allò, i el país ha donat tantes voltes que de vegades sembla trobar-se en el mateix punt, o més endarrerit potser, salta davant els ulls de tothom el resultat d'una enquesta que recull les respostes de joves entre els 13 i els 24 anys, relatives a diferents aspectes de l'Església catòlica. El jove Aquil·les, que per edat es veu inclòs en aquest grup generacional, observa que actualment els tords volen baixos.

-Segurament no hi havien volat mai tant- diu. Encara que aquesta situació de crisi a la qual s'ha arribat es veia venir.

-Vols dir que la institució catòlica no ha sabut estar a l'altura de les circumstàncies?

-Pitjor que això. No han volgut escoltar les veus d'advertència, no han sabut esser dòcils als signes dels temps. I ara, quan tot sembla assenyalar una desfeta irreversible, es refugien en els vells dogmes, que situen el catolicisme més prop d'una secta que no d'una creença amb vocació universal.

-És a dir, que els joves de l'Estat espanyol se'n van onsevulla que es puguin sentir agombolats.

-Exactament. Només un 12% confessa anar a missa els diumenges. Un 33% es considera catòlic, amb el mateix percentatge que sumen els ateus, els agnòstics i els indiferents. I, encara, entre els creients, sorgeixen dissidències fonamentals.

-Però que és fiable, aquesta enquesta?
-Tu diràs si ho és! L'han encarregat els de la Fundació Santa Maria, vinculada als marianistes, i els quatre sociòlegs que l'han treballada són de reconegut prestigi.

-I quins són els principals punts de dissidència?
-N'hi ha per tots els gusts: el culte als doblers, el pes de les tradicions, excés d'exigències morals, viure del passat, cutre en sexualitat i control de natalitat, etc.

-Si hi hagué un mal temps per a la lírica, ara li arriba el mal moment al catolicisme.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris