muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Quin descans

Avui és el darrer dissabte de febrer i això que a simple vista pot ser un detall sense la més mínima importància, ara adquireix una altra dimensió: un dia manco per a la campanya electoral, per l'adéu d'Aznar i la benvinguda de... Les coses es poden observar sempre des de diferents vessants i com ja fa tants mesos, i anys, que vivim aquesta contínua comèdia electoral la data de dia 14 de març a molts se'ns presenta com un autèntic alliberament. Les enquestes parlen de la bona voluntat de la gent i la seva exigència de prou bregues i d'insults però els polítics saben que l'estret marge de la victòria real -és a dir, la poca democràtica però eficaç majoria absoluta- no es guanya amb flors i violes. Els ciutadans de les Illes ja sabem de què va tot això perquè durant quatre anys hem assistit al joc brut d'acabar amb un Govern sigui com sigui. Ara que ja vivim a una terra on surt el sol cada dia i on, gràcies a Rosa Estaràs i companyia, podem menjar de calent veim empegueïts un espectacle similar contra el Govern català. Precisament com el nivell de crispació i tensió va pujar tant durant l'any passat, la campanya d'enguany no ha volgut baixar el llistó i de les promeses -mentides electorals de tota la vida, les clàssiques de la dreta i l'esquerra d'aquest país- hem passat a l'insult i l'escarni. Només falta que ens donin un tiquet d'un restaurant el dia de les eleccions i ja tindrem sopar-espectacle. Parlant de menjar, n'hi ha encara més pràctics com Ana Botella que deixant pels seus inferiors la lluita de circ ella i el seu look de primera dama van a un dinar de la tercera edat organitzat, i per tant pagat, per l'Ajuntament i demana amb total impunitat el vot pel digitat del seu home. Ara el PP ho excusa assegurant confusió i ella lluint somriure corregit i amb la aparent serenitat que dóna el sentir-te per damunt de certes persones li resta importància al tema. Si qualque cosa hem après en el que duim de campanya és que no importa allò que es digui ni com es digui sinó qui ho diu. El que aprendrem aquests quinze dies pot ser encara pitjor. Ànim, el compte enrere ja ha començat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris