algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Instrumental

M'ha dit en Joan que li ha dit en Pau que tota la seva tristor d'aquests dies és que no hi ha cançons per deixar. S'ha adonat que la malenconia de l'abandonat es pot canalitzar a través de mil peces pop, de set-cents boleros, de milions de peces clàssiques... però la música t'abandona, diu, quan és qüestió de plantar. L'art de la punyeta, tan a prop sempre del vençut. Sagrades. Ja vos ho fareu, tu i els teus sentiments. Mentre l'enamorat s'estova amb my everything i el deixat entona I will survive, el bergant que talla no pot fer més que patir per cançons interposades. En això no es pot ni ser hortera: t'han tret ja tots els drets. Ni reclamar, com diu en Pau, els drets que en teoria hauria d'atorgar la quota de patiment.

-Que no l'has provocat tu, el patiment? -na Teresa.

Ep, na Teresa. En Pau no s'ho pensava, diu en Joan, que na Teresa la hi clavàs tan endins, aquesta. Pensava, segons en Joan, que l'adhesió dels amics havia de ser tan infrangible com el dret a trobar una cançó que acompanyi el teu estat d'ànim i el teu periple vital. Però ja veus, Pauet, ni una cosa ni l'altra. Hi ha amics que et diuen el que pensen. Quin mal gust.

Idò resulta que ara diu en Joan que en Pau ha de menester identificar-se amb els protagonistes de les lletres de les cançons que ocupen l'armari dels cedés que probablement s'endurà ella i per això pensa que potser na Fina... No està mal, és agradable. I segur que amb el geni que gasta l'envia a filar estopa abans de l'estiu. «Així que en Pau vol seduir na Fina perquè no troba una cançó que l'acompanya?», reflexiona en Joan sentint jazz instrumental, no fos cosa.

En Pau i na Fina ja van plegats de fa mesos i es veuen tan feliços. En Joan ja no gosa intentar sebre què en pensa, en Pau, de la relació. Però sap que de ben segur ja ha trobat cançons per sentir-s'hi identificat. Més de mil peces pop, una caterva de boleros i fins i tot música celta -un estil que havia mig avorrit, però que ara ha rescatat del fons d'una caixa de cartró on guarda ara els cedés i no el troba tan insípid... Els tangos els deixa per quan ella el deixi, però ves per on aquesta dona ha aparcat el mal geni i sembla que la cosa superarà no només un estiu. El nadal, i Sant Jordi i l'altre estiu i les festes des vermar i mare de déu, ha arribat a aprendre a fer panades. «Voldrà fer el favor de deixar-me, aquesta dona?», comença a pensar en Joan que reflexiona en Pau en moments de narcòtica felicitat absoluta.

-Això no és manera de viure -se sincera avui justament en Pau.

-Ja ho has fet una vegada -li etziba indolent en Joan, ben igual que li ha fet na Teresa unes línies més amunt i uns anys abans.

-D'aquest estiu no passa.
I avui m'ha tornat a dir en Joan que li ha dit en Pau que tota la seva tristor d'aquests dies és que no hi ha cançons per deixar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris