nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
11°

Entre la crispació i el ridícul

Us ben assegur que, quan el desastre del Prestige i les manifestacions per la guerra de l'Iraq, vaig sentir gent que deia que trobava que era el PSOE el que crispava la vida política espanyola, de manera que tot depèn del punt de vista de cadascú. Així i tot, crec que és possible analitzar amb una mica (només una mica) d'objectivitat allò que passa. I a l'estat passa que el president autonòmic de Múrcia diu que Pasqual Maragall és un gató que s'empassola hectolitres de vi; passa que el senyor Trillo diu que, si hagués estat ministre de la guerra fa vuit anys, hauria conquerit Perejil molt abans; passa que la ministra de les autonomies, la senyora Valdecasas, diu, i repeteix al cap d'una hora, que els d'ERC són uns assassins. Bé: com que han reconegut que han ficat la pota i s'han desdit una mica (només una mica) del seu verb enverinat i atropellat, estic disposat a acceptar que això no han estat exercicis de crispació política. En qualsevol cas, hi ha el precedent d'Alfonso Guerra que va dir que Adolfo Suárez era un tafur del Mississipí i no va passar res. Les comparances i els precedents són bons per poder jutjar objectivament, sense maniqueismes, les situacions. Apliquem aquest criteri a allò que passa aquí: la gent protesta molt per les autopistes i pel tractament de la nostra llengua. Crec que hem d'admetre que, d'autopistes, n'hi ha a molts d'indrets, alguns de més atapeïts que Mallorca, i per això, encara que no sigui la nostra opció, entra dins el ventall d'alternatives polítiques més o manco corrents («desarrollisme» s'anomena aquesta). Després hi ha la llengua, i aquí sí que, per ventura, convendria que el govern o els lingüistes m'ajudassin a trobar algun precedent a les mesures de defensa del català que s'han anunciat. Jo partesc de la hipòtesi que el nostre govern estima per un igual el castellà i el català. Resulta, però, que troba que les mesures que el govern central i els governs autonòmics adopten per protegir el castellà no són aplicables aquí per al català. Supòs que el nostre govern considera que està bé que el de l'estat presumeixi de la unitat de la llengua castellana afirmant que la parlen més de tres-cents milions de persones, però, en canvi, quan es tracta del català, no he sentit ningú del PP presumint de més de vuit milions de parlants, i la unitat de la llengua és reconeguda de mala gana i sempre amb els emperons de les varietats insulars. No hi ha cap autonomia de llengua castellana que tengui entre els objectius de les seves conselleries d'Educació o de Cultura la promoció de les varietats dialectals regionals (no hi ha llibres de text en extremeny, per exemple). A la TVE donen serials veneçolans com si res, i no he vist mai cap pel·lícula americana doblada a l'andalús. Supòs que el nostre govern no troba això gens incorrecte, però, en canvi, anuncia que amb el català farà just el contrari. Ja he dit que m'agradaria que algú més ben informat que jo trobàs precedents de tot això o me pogués explicar per què el nostre govern té aquesta irresistible tendència a l'excentricitat en qüestions lingüístiques. Mentrestant, no sé si el seu comportament obeeix a la voluntat de crispar la situació per quatre vots mal comptats o si, per aquests vots, simplement ha perdut la por de fer el ridícul.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris