nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
16°

Perdó gratuït

Mira per on, no sé com no se'ns havia acudit. Tractant-se d'hereus, convictes i confessos, de nacionalcatolicisme, hauríem d'haver fet com ells i invocar eperdó com a garantia de no haver de pagar cap preu o penitència. Que ens fuetegen amb 3.000 euros per mostrar una pancarta de No a la Guerra a Son Moix, idò demanam perdó, el senyor Ramis de Meer ens lleva la multa i seguim igual. És a dir, podem continuar pensant que són uns inconscients, trists escolanets dedicats a conhortar la megalomania redemptorista del senyor Bush i que, «sense complexos», ens han convertit en còmplices d'una guerra immoral, il·legal i injusta. Però de pagar, res de res. Talment eDefensor del Menor, senyor Rul·lan, que ara demana perdó per haver fet mal a la professionalitat d'un col·lectiu de mestres i menyspreat l'enteniment i la llibertat d'un grup de pares. Què importen les persones, el que puguin patir ells i els que els envolten, si es tracta de criminalitzar la divergència amb la finalitat de treure'n rendiments electorals que afavoreixin la mà que l'alimenta? També els pacífics manifestants de Costitx podrien haver dit que la senyora Munar havia tret de context les seves manifestacions i que ells no volien alterar res, que tot ha estat un malentès i que el senyor governador no interpretà el veritable esperit dels fets. Si ho ha fet la ministra García Valdecasas després d'identificar els membres d'un partit democràtic amb assassins, perquè no ho han d'intentar els ciutadans anònims pressionats per una multa vergonyosa, discriminatòria i repressiva? Tampoc seria mala idea que els multats per repartir fulletons, la revetlla de Sant Sebastià, amb el lema Qui estima Mallorca no la destrueix, ara diguessin, amb tota la barra que els permet tenir antecedents tan il·lustres, que els papers «no vagin per repartits» amb una paràfrasi del ministre Trillo i els seus ardors matamoros. Ells, amb el president de Múrcia i d'altres per l'estil, poden insultar, menysprear, mentir, menystenir, difamar i jugar amb la professionalitat i l'honor de les persones, i no pagar cap preu per les seves malifetes. És més, sense el rebombori reflectit en els mitjans de comunicació que encara queden no addictes al règim, ni les disculpes s'haguessin sentit: que, per la tonada utilitzada, les han «amollades» per conveniència més que per convicció.

Però sempre hi ha una excepció. La senyora Botella, regidora del PP a l'Ajuntament de Madrid, si ha pagat la seva malifeta. Es presenta a un dinar de majors pagat pel consistori i els entaferra un míting amb demanda de vot pel candidat popular. Diu que s'ha equivocat, que pensava estar «entre gent dels nostres» i el partit pagarà els 21.000 euros del menjar. I aquí ni ha passat res, ni a l'Ajuntament se'ls ha acudit, ja que tenien el pressupost, convocar-ne un altre i convidar la resta de formacions a expressar-se. Que una cosa és pagar -i de doblers, al PP, no n'hi falten- i una altra jugar amb igualtat de condicions.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris