nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

Un lapsus, quin lapsus!

En el temps de la Transició cap a la monarquia democràtica o a la democràcia reial de què fruïm avui (uns més que no altres, és clar!), els militants del prudentíssim PCE, sorgint de la clandestinitat de la lluita per la democràcia, apareixien per les múltiples retícules de la xarxa social mostrant la seua gran capacitat d'influència. Als poders fàctics, per desactivar aquella força emergent, els va caldre recórrer a moltes estratègies de joc brut a més dels errors comesos pels dirigents més astuts. Va caldre, per exemple, que sorgís el GRAPO, aquell grup de terroristes que es deien del Partido Comunista de España, i el parèntesi que afegien a continuació «(reconstituido)», PCE(r) servia per afegir més confusió entre la ciutadania que estava pendent de la tele i la ràdio. No es podia filar prim: els atemptats del GRAPO eren cosa de comunistes i assassins. La satanització dels comunistes, proverbial en època de Franco, continuava per altres vies de propaganda més subtils i eficaces. D'açò -cui prodest?-, se n'aprofitaven sempre finalment els conductors de la Transició controlada. Demanem-li, si no, a Pío Moa, aquest espècimen d'intel·lectual, exmembre de la banda armada, que tants bons favors està prestant actualment a l'establishment de la dreta espanyola. L'estratègia de la propaganda franquista d'emprar de nou el vell espantall comunista va ser ressuscitada per José M. Aznar per fer la punyeta al PSOE d'Almunia (pel pacte preelectoral del 2000) i al de Rodríguez Zapatero («los de la pancarta», quan les grans mobilitzacions contra l'agressió del trio de les Açores a l'Iraq). Ara, però, en aquesta llarga campanya electoral, han ficat mà a un altre espantall a la recerca d'una segona majoria absoluta: la ETA. Si fa fàstic. Ho deia despús-ahir l'escriptor Miquel de Palol: -Els infiltrats dels serveis secrets paren una trampa a Carod, i en acabat ells mateixos ho filtren a l'ABC. Quan la cosa decau, munten la fatasmada els encaputxats, i en Rajoy surt al cap de mitja hora a la televisió pública amb el discurs preparat. Em diran, quines proves en tens? Les mateixes que el Sr. Aznar quan diu que ERC és l'actual suport d'ETA, les mateixes que el Sr. Rajoy quan diu que té la ferma convicció que ETA i Carod han pactat (...) S'imaginen un jutge dient «estic fermament convençut que l'acusat és culpable», i tot seguit condemnant-lo? En té proves, el PP, de tot això? Si les té que les mostri, i em menjaré el que acab de dir i demanaré disculpes. Entretant, els meus arguments són tan sòlids i legítims com els seus. Demanar disculpes és el que va fer la ministra d'Administracions Públiques, Julia García-Valdecasas, dilluns passat a vespre, per haver qualificat d'assassins els membres d'ERC. El context feia mal també, i no de passada, sinó amb tota intencionalitat el PSOE de ZP. Aquesta senyora havia pronosticat durant la inauguració de la seu d'una Subdelegació del govern central a Conca (zona Bono, doncs) que a les properes eleccions generals els votants socialistes «conservaran el seny, amb criteri clar que amb gent que assassina no es pot pactar i que, d'alguna manera, el PSOE ha pactat a Catalunya amb assassins i anirà amb assassins en la candidatura al Senat». I com que els d'ICV no van fer el camí de Perpinyà, en l'al·lusió a l'Entesa Catalana de Progrés la il·lustríssima sra. García-Valdecasas es referia inequívocament a ERC. Per disculpar-se va fer servir l'excusa que tot va ser «un lapsus». Un què? O tal volta la ministra no sap les profundes veritats que delaten els lapsus, que traeixen allò que s'amaga en el subconscient? Caldria que hagués cercat una excusa més convincent, sobretot quan el missatge unidireccional del seu partit a Espanya tresca la mateixa sendera, i malgrat que els del PP de Catalunya comencen a mostrar-se escaldats per tanta infàmia (veure declaracions de J. Piqué i de Dolors Nadal). Va dir Julia García Valdecasas, que va tercera pel PP a la llista electoral de Barcelona: -Si algú vol fer d'això un gran drama, em sembla una exageració. Ha estat un lapsus, no he volgut ofendre ningú i només pretenia dir assassins als terroristes d'ETA. Va matisar, doncs, que, en realitat, pretenia referir-se a ERC com a una formació política que pacta amb assassins. Tornem-hi, amb el pacte amb assassins! I quines proves en té aquesta dona? I per què hem de fer cas a l'ETA quan diu una cosa que interessa el PP i no quan en diu una altra («No hi va haver cap pacte: amb en Carod no es va pactar res»)? En fi, Goebbels no en sabria més.

Molt lliure i poderós és Jaume Matas per declarar qui vulgui -en Carod Rovira o el sursum corda- «persona non grata», però que no s'esveri si altres li'n declaram a ell (afegint a l'actual terrossada, de la qual és responsable màxim, també el seu pas d'infausta memòria pel ministeri de Medi Ambient). I molt lliure és, vam-ell-ara!, el portaveu parlamentari popular Joan Huguet per fer aprovar al Parlament balear les proposicions no de llei que vulgui. Tanmateix, la meua escassa memòria em basta per recordar que el mateix Huguet en deia «recados a la madre superiora», de determinades proposicions no de llei aprovades per l'oposició quan el govern no disposava del suport parlamentari d'una majoria absoluta. En qualsevol cas, el debat polític pot ser curiós (interessant?). I atès que queda enregistrat al diari de sessions, passant el temps qualque exdiputat masoquista o, si més no, un historiador pot ser se sorprengui dels arguments que hom hi aportarà. Ho dic amb coneixement de causa: un dia em vaig rellegir el debat sobre autodeterminació celebrat al Parlament de les Illes Balears i em féu somriure (qualcú podria empegueir-se, és cert, del que hi va arribar a dir); també he fullejat el de la Reforma de l'Estatut que proposaven el 1991 les forces polítiques parlamentàries (amb l'abstenció del PSOE, sí, però amb el vot favorable del PP, per increïble que sembli!) i em va fer pena comprovar la inanitat política d'alguns. Allà es defensava fins i tot un concert econòmic propi...! Que continua sent molt necessari si mai s'ha d'acabar amb la injustícia del major espoli fiscal per persona de tot l'Estat espanyol, que els pobles de les illes Balears patim des de fa anys i més anys. I no és cap rondalla.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris