nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

La comuna calcinada

Si vos proposàveu fer un exercici escolar consistent a visualitzar cartogràficament la situació dels diferents partits polítics, segurament el mapa inclouria alguns territoris inter-partits, en els quals es poden trobar uns i altres per pactar, consensuar, dialogar o, en fi, relacionar-se civilitzadament. Aquests escenaris de trobada són més o menys transitats o visitats segons la temperatura de cada moment, però des dels dies de la transició havien estat territori protegit, conscients com eren tots de la seva fragilitat, dels perills que n'amenacen la biodiversitat de cada un dels seus indrets. En aquest mapa hi hauria camins, dreceres, ponts. I barrancs, però sempre hi havia hagut manera d'arribar d'un lloc a qualsevol altre, encara que sovint no es pogués fer directament i fos necessari pagar algun peatge. Fins i tot, en moments de causes de gruix, les fronteres es feien invisibles. Tot això feia part del que es posava d'exemple arreu del món, una transició pacífica perquè les diferents faccions s'havien sabut relacionar amb uns mínims de bones formes, d'educació, d'urbanitat. Aquesta anys darrers els territoris comunals, d'entesa, han estat bombardejats ferotgement. La fractura entre el PP, liderat i uniformat per la seva branca més ultramontana, i la resta de formacions polítiques és molt més greu del que sembla a primer cop d'ull: en l'assumpció de gestos i de llenguatge contaminats per ressonàncies feixistes, s'hi ha implicat dues generacions de polítics que tendran moltes dificultats a fer creïble una imatge de moderació. És de veure com el mateix Rajoy no aconsegueix transmetre voluntat d'assossec i de concòrdia, perquè la força de la inèrcia aznariana és torrencial, devastadora, i no s'albira el moment en què hom pugui neutralitzar-la sense que les coses li passin per damunt. D'aquesta aventura radicalitzadora no tothom en sortirà indemne. Ara fan víctimes en les files dels seus adversaris, però, mentre, estan escrivint la seva pròpia història, la de tots i la de cadascú, i per ventura molts descobriran massa tard que hi ha tobogans que menen a la fossa política. Això, si les coses van bé: no hem d'infravalorar la possibilitat que tot plegat vagi a més i, un cop calcinada l'antiga comuna, l'objectiu de l'artilleria sigui el jardí de ca teva.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris