nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Arguments, interessos i idees

En aquestes alçades de pel·lícula no hi deu haver ningú que no conegui l'argument tampax dels populars. Ja m'enteneu, el que serveix com a resposta a qualsevol pregunta i com a punt final de qualsevol controvèrsia, talment l'antic (i dolent) acudit de l'al·lot que demanava un d'aquests apòsits als Reis perquè havia vist a la televisió que servia per a muntar a cavall, jugar a tennis, nedar i un munter de coses més. Haver guanyat les eleccions amb un programa electoral els serveix per a múltiples utilitats, i totes amb la finalitat d'eludir el debat. És un argument inqüestionable i vàlid, en termes generals, que esdevé pobre i, fins i tot, fals quan és l'únic. I ara és l'únic que se sent, dia sí, dia també, i els serveix per a tenir patent de cors en qualsevol cosa que proposin -incloses aquelles que se'ls ha acudit passat el recompte electoral- i per a deixar clar que només els interessa l'opinió de poc menys de la meitat dels ciutadans d'aquestes illes, exactament els seus votants. És un missatge que arrela en el simplisme d'una cultura democràtica que no passaria el parvulari: qui guanya mana i qui perd calla. És més, qui perd està equivocat, perquè només les solucions del guanyador són les bones. Perfecte missatge per a allunyar la ciutadania del debat d'idees. Cada quatre anys juga a la loteria de comprar un paquet sencer: un «tot inclòs» que els exonera de prendre decisions mentre duri el contracte, tant si guanyen com si no.

No sabrem mai si els mouen els interessos o les idees, però és igual: ambdues motivacions són perfectament lícites. Per exemple: no és important ni lleva un gram de legitimitat determinar si l'acció política d'un empresari com el senyor Fluxà es deu a la defensa dels seus interessos o de les seves conviccions. L'assisteix el dret de manifestar-se i lluitar contra el govern que no li agrada -per idees, per interessos o per empaties personals, que també s'hi val- i dedicar recursos econòmics, boicotejar promocions a fires o fer el que vulgui per a torpedinar ePacte de Progrés. Ho va fer. Curiosament, aquests dies d'agitació, amb 50.000 persones al carrer en contra del que aquest i altres senyors ajudaren a aconseguir, em faig la reflexió de si ells trobarien legítima una actitud semblant per part nostra. Vull dir que què passaria si defensàssim els nostres interessos més enllà de la defensa verbal de les nostres idees. I, per fer-ho com ells, mantenguéssim una aferrissada lluita que els afectàs directament els interessos. No sé què ens dirien si, per posar un exemple a l'alçada del seu boicoteig, els que no volem el que ells ajudaren a aconseguir no compràssim el que ells ens volen vendre. Per exemple, aquestes Camper que tan bé utilitzen la imatge de la Mallorca que els seus propietaris ajuden a asfaltar que, fins i tot, els manifestants contra l'asfalt les duen. Ells no hi veuen contradicció entre la imatge i els seus interessos. I noltros?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris