nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
12°

Èpica i banderes

La revista Pronto du Letizia Ortiz a primera plana, i amb lletres grosses diu que es prepara per ésser reina. Després, a les pàgines de dedins, llegesc que aquesta preparació intensiva consisteix a rebre classes d'esquí i de tir. Amb una mica d'imaginació puc entendre que l'esquí sigui important per a una futura reina, no endebades el patinatge s'ha posat de moda a les altures. Si no patina el senyor Trillo, patina la senyora García-Valdecasas. I rere els membres del govern ja n'hi ha molts que demanen pista, com és ara el president de la Comunitat Murciana. En canvi, tornant a la futura reina, he d'admetre que no acab de situar-la empunyant una pistola. Em desconcert, sols de pensar-ho. Per què vol afinar la punteria la senyora Ortiz? Si és per caçar cérvols o porcs senglars, no deixa d'ésser un detall de mal gust, encara que em tranquil·litza. Posats a fer renou, més li valdria aprendre a amollar coets, que fan festa i no maten. En qualsevol cas, els seus professors de tir diuen que progressa adequadament, de manera que si jo fos Carod acotaria el cap. No per res, sinó per pura prudència. Carod no ha sentit xiular les bales, és cert. Tanmateix, si els insults i les malediccions ho fossin, bales, a hores d'ara el seu cos seria una enorme peça de gruyère. Hem de pensar que la senyora Ortiz s'ha apuntat a baixar nius a escopetades, influïda per l'èpica que ara mateix assola Espanya? Potser sí. Una reina ha d'estar disposada a fer coses que els ciutadans normals no ens podem ni imaginar. Si el mes que ve Zapatero forma govern -encara que sigui amb el suport parlamentari d'una ERC que practica la «deslealtaz»-, és molt probable que proposi a la senyora Ortiz vestir armadura. Zapatero ens ha promès espanyolitzar el món amb el pretext de complir-se el quart centenari de la publicació d'El Quijote. Els intel·lectuals espanyols li fan costat. I cal pensar que la senyora Ortiz també, no endebades Espanya sempre ha tengut necessitat de treure banderes a la finestra. Que, des dels temps de Franco, la bandera més genuïna d'Espanya és el Reial Madrid? No hi haurà incompatibilitat. Segur que Valdano troba la fórmula per a fer-ne, amb les dues, una. Al cap i a la fi, la filosofia zapateril no s'allunya de l'esperit que ha inspirat les més grans manifestacions patriòtiques de cara a l'exterior, el Congrés Eucarístic de 1952 inclòs. La senyor Ortiz no vestirà armadura, perquè Pertegaz faria potadetes. Però en pot regalar una a Trillo, d'armadura, per si decideix acostar-se a munyir les cabres de Perejil. Tanmateix, és innegable que la Corona espanyola tampoc no es pot sostreure a la influència de l'èpica conservadora. Felipe de Borbón ja ha anunciat que acudirà a casar-se vestit de general de l'exèrcit de terra. I ja em direu per què. Vull dir que no entenc per què ha de vestir de militar, quan l'exèrcit és un cos més de l'administració pública. Podria vestir-se de bomber o amb bata de metge. Però no, anirà de militar. La dreta, a l'hora de les grans celebracions, no dubta. Els senyors vesteixen de militar, i les senyores amb una pinta al clatell com les que usava Eugenia de Montijo. Si Aznar no va acompanyar la seva Anita a l'altar, cenyint espasa i vestit amb més botons daurats que un argenter, deu ésser per no cridar l'atenció sobre el seu historial castrense. De tota manera -ho dic per Felipe de Borbón-, la tradició de vestir d'uniforme ve d'antic. El marquès de Villaverde en tenia un de blanc, d'uniforme, que recordava vagament els de la marina, encara que era més propi de domador de lleons o de gelater. Va casar-s'hi, i el va lluir a les noces de tots els seus fills i filles. Trillo, si en tengués un de semblant, ben segur que desembarcaria a Perejil encara que fos per tirar la canya des de les roques i pescar moixó. La dreta ens ha predisposat l'esperit a la gesta. Zapatero vol que l'estudi d'El Quijote ocupi la vacant que va deixar en el batxiller l'assignatura d'«El espíritu nacional». I la senyora Ortiz completa la seva preparació reial tirant quatre trons per foravila. Tothom, de manera conscient o no, s'apunta a l'èpica. Aznar, Trillo, García-Valdecasas, els taxistes de Madrid. L'únic que no hi demostra cap interès és Carod-Rovira. Per no dur, no du ni macs a les butxaques. I, tanmateix, contra ell va la guerra.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris