algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

El vot anti-PP

En determinats cercles hi ha una opinió que vendria a dir el següent: la por i la crispació beneficien el PP, ja que en aquest clima els electors cerquen seguretat i mà dura, en canvi, la tranquil·litat i la pau social beneficiarien l'esquerra perquè en aquest clima els electors tenen més tendència a cercar nous experiments i noves aventures, s'arrisquen més. Aquest pensament seria el que explicaria la radicalització del convervadorisme espanyolista i la utilització absolutament malaltissa del tema terrorista. De fet a les Balears això hauria funcionat, ara bé amb la diferència que es partia de l'oposició per aconseguir el govern, situació diferent a voler mantenir el govern. Tanmateix, la veritat és que si pensam en la gran victòria popular, que no és altra que la majoria absoluta de l'any 2000, ens adonarem que l'estabilitat, la serenor i el centrisme varen ser, precisament, una de les explicacions que més se va emprar per justificar aquells resultats tan bons per l'antilíder Aznar. Si això és així, la gran pregunta que plantegen els comicis del proper 14 de març és si l'extremisme, la tergiversació i la prepotència dels populars els passarà factura o no. És obvi que el PP fa estona que es troba embrancat en una estratègia consistent a acusar el PSOE d'antipatriota i de partit hipotecat als designis d'ETA. La qüestió és si aquest missatge ha calat en la població. Personalment crec, que com tot a la vida, la resposta és relativa, és a dir, ha calat relativament. Perquè allò que sembla evident és que s'està consolidant, almanco en allò que alguns anomenen l'Espanya perifèrica, un vot anti-PP. Aquest vot anti-PP és el d'un grup dispar de persones que estan fartes de la demagògia i dels pocs escrúpols democràtics dels ara encapçalats per Rajoy. Hi ha ciutadans que no accepten un estil de fer política tan poc preocupat a mantenir la convivència i que s'esforça tan poc en el diàleg i a entendre la diversitat. Són ciutadans que pensen que el PP ha anat massa enfora. Són ciutadans que no els agrada que l'explicitació de les legítimes aspiracions o el sorgiment d'un problema rebi com a resposta, en lloc de la negociació i la resolució transperent, l'exabrupte, l'amenaça i l'embull premeditat i malintencionat. Així com Zapatero s'ha equivocat en la seva estratègia de seguidisme autista del PP, ja que era una estratègia que el situava en l'ostracisme i no en una oposició responsable i realment d'alternança, que és tota una altra cosa; també el PP es pot estar equivocant quan ha canviat les formes assossegades d'un teòric centre liberal per passar a l'insult i l'agressivitat. Durant quatre anys el PP ens va mostrar la seva cara amable, mentre va haver de menester el suport dels nacionalistes (inclosos els bascos vull recordar per a tots aquells que tengui mala memòria o una memòria selectiva), durant els darrers quatre anys és com si el PP s'hagués llevat la màscara i sortís el llop de l'armari. Els darrers episodis, les declaracions d'actuals ministres com Trillo o García Valdecasas no fan més que aprofundir en aquest nou estil que s'ha adossat a la majoria absoluta. A un país seriós una caricatura tan impresentable com la de Perejil produiria desgast en el govern i en el partit que l'hagués protagonitzada. La política exterior ha estat un desastre. I això és important, perquè segurament és en aquesta matèria on més pes tenen l'estil i les formes dels polítics. A la vida més val anar amb humilitat, perquè anar per la vida donant lliçons a tothom, tard o d'hora t'acaba perjudicant. Tal vegada, els resultats electorals desacreditaran la meva sensació que ara, a diferència de l'any 2000, existeix un gruix de vot a tenir en compte que només té una cosa clara: que la papereta no serà per al PP. Òbviament els analistes polítics, com els economistes, ens passam mitja vida fent prediccions i l'altra mitja donant explicacions del perquè no s'han acomplert les nostres prediccions, i des d'aquest punt de vista és ben probable que el vot anti-PP sigui molt poc representatiu i no tengui cap repercussió real, tot i això em sembla que en els darrers quatre anys és un vot que ha crescut de manera geomètrica. D'aquí a poques setmanes descobrirem si som davant una altra predicció equivocada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris