algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
13°

El matís com a delicte

Direu que les campanyes electorals mai no han estat exemples de lleialtat i bones maneres. Que les paraules no es mesuren ni les promeses es justifiquen. Que la coreografia exigeix alçades de to, arengues als convençuts i parafernàlia partidista. Que ni les fotografies dels candidats són ajustades a la veritat. Podeu dir el que vulgueu i recordar anècdotes que ja han quedat en això i barrabassades que, en el seu moment, semblaren insuperables. Però aquesta vegada la cosa va més lluny perquè ja no es tracta de guanyar unes eleccions sinó d'eliminar l'adversari. I no és un matís. Acabada qualsevol de les altres conteses, els participants tornaven a la seva vida més o menys parlamentària, al debat -agre, si es vol- en els hemicicles, però a certa companyonia en els passadissos, en les comissions sense públic o a l'hora de negociar imprescindibles consens. Després del 14 de març, amb criminalitzacions, insults i menyspreus, la ferida farà difícil, sinó impossible, recuperar la convivència. I no és casual, ni fruit de personalitats pocs avesades als usos públics o de «bocarams» alleugerits per l'alegria etílica, no. L'actuacrispació provocada pels nacionals és una conseqüència, principalment, de dos fets: les formes del senyor Aznar, que ha convertit el partit en una dinastia i es mostra com a -bravejador, provocador i convençut depositari de la veritat i de l'essència pàtria, i el convenciment que la crispació i l'enfrontament directe, sense concessions a la diversitat, crea una atmosfera irrespirable de maniqueisme fàcil que els afavoreix.

Catalunya contradiu aquest discurs dels populars quan intenta avançar en la complexitat. Presenta matisos que obliguen a fer les esforç per entendre l'altre. Greu delicte en un país on els matisos s'entenen com a concessions a l'enemic: traidorïa, en poques paraules. Els matisos, les diferents maneres d'entendre una realitat i de cercar-ne solucions als problemes, són contraris a la lletra i esperit del lema dels neocons: només hi ha una manera de fer les coses, la dePP. Etripartit és un mal exemple per als altres pobles de l'Estat. Aleshores, el seu president és un gat, els socis uns assassins i la claca uns rojos que ara ja no fan por als infants sinó a les empreses estrangeres i als financers nacionals. I aquest vomitiu missatge ho encabrona tot i s'estén com la pitjor de les boires. Aquí, omplia els cadafals electoralistes dels nacionals -quan ja era greu- i ara ofèn el concepte de vida parlamentària. La iniciativa degrup parlamentari Popular de presentar una moció no de llei on s'hi barreja el rebuig al terrorisme i al pacte entre partits democràtics plurals no adeptes amoviment popular, pretén extreure rèdits electorals per atiar la crispació i la visceralitat frontista. Però, a més, juga amb els temps parlamentaris per a que l'escrit final, que necessàriament ha de ser menys radical i criminalitzador, es conegui després de les eleccions quan ja hauran llançat el falç missatge de que només ells estan contra el terrorisme «de veres». Quina barra i quin perill.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris