nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
17°

La fi d'ETA

El comunicat d'ETA anunciant la treva a Catalunya és la demostració que la fi de tot el moviment nazi basc és qüestió de temps. Seguirà tenint capacitat de matar durant un cert termini, però ja no té cap futur perquè no queda ningú que els vulgui servir d'excusa política. Amb l'anècdota de la megalomania de Carod, ETA no té res a aprofitar. Allò que diu i fa el PNB és l'important i en el que cal fixar-se. El partit nacionalista està demostrant que la liquidació política d'ETA-HB és un fet i que l'esvaïment de l'aberració armada arribarà, més prest que tard.

L'estratègia del moviment nazi d'ETA-HB (Joan Mir li diu comunista-estalinista: és així per alguns apunts ideològics i, també, quant a voler instaurar una model d'aquesta orientació en el País Basc, però l'estratègia més coincident és la dels moviments nazi-feixistes europeus) requeria de mantenir viva la dinàmica d'acció de l'enemic (Estat) i de reacció «defensiva», de manera que la tensió s'anàs incrementant exponencialment fins que se produís el pacte (a Alemanya i Itàlia amb els sectors conservadors; a Espanya amb l'Estat) que suposadament acabaria amb la violència però que, en realitat, només serviria per seguir fins assolir el poder (nazis i feixistes als seus estats, ETA-HB al País Basc). A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, a través de publicacions europees, com Le Monde Diplomatique, la direcció etarra explicava la mateixa estratègia: entre el «front» dels seus presos, que pretenien que creixeria sense parar (somniaven amb 10.000 tancats), «l'acció armada» i l'«evidència» que només amb un pacte polític el «conflicte» se resoldria, obligarien l'Estat a acceptar «converses de pau» les quals, donaven per fet, serien l'acatament de les seves tesis. Tot això en democràcia no passa de ser un deliri, però la feblesa de les forces demòcrates va alimentar la bogeria etarra. Fins ara que, per primera vegada, els nazis han de fer front, i no poden com és lògic, a la pressió política demòcrata (PP-PSOE) que ha funcionat molt bé; a l'actuació policial, en un context internacional favorable a la cooperació, que ha limitat la seva capacitat de delinquir; i, a més, al fet que políticament ningú no vol ser interlocutor d'ells per a res. Les declaracions de la setmana passada dels màxims responsables del PNB s'alineen exactament amb el que des de fa molts anys diuen la majoria dels altres partits demòcrates: que no hi ha res a negociar, que la pau no té ni pot tenir cap preu polític i que l'únic àmbit del diàleg és el definit per quan deixen les armes i, de resultes, com els seus delinqüents puguin entrar individualment en processos de reinserció social. L'encadenament de declaracions oficials del PNB en els moments i els llocs on s'han fet és espectacular. Com que sabien que ETA anunciaria la treva, han aprofitat per llançar l'inequívoc missatge. El dimarts dia 17, J.M. Atutxa, president del Parlament basc, era a Barcelona on deia que a ETA no hi ha preu polític a pagar-li. L'endemà, abans de l'anunci, J.J. Imaz, president del PNB, a Madrid, acceptava l'equivocació del Pacte de Lizarra i reiterava que no hi ha cap negociació política a fer amb ETA. I després de l'anunci, el president basc, J.J. Ibarretexe, feia la declaració més contundent mai no feta contra les aspiracions d'ETA-HB, negant-li qualsevol capacitat d'interlocució present i futura. Declaracions posteriors dels mateixos, i d'Anasagasti, corroboraren l'evidència: l'últim rastre del somni nazi s'esvaïa totalment. Bastava escoltar Otegi, lamentant-se, per copsar l'efecte demolidor de la posada en escena triada pel PNB per dir-los als nazis que ja estan en el poal del fems de la història.

La vella estratègia pretenia la negociació amb l'Estat, quan constataren que res no hi havia a fer la reordenaren, a través de la treva de 1998, cap a convertir en interlocutor el PNB. Ara, quan els nacionalistes ja tampoc no en volen saber res, els nazis no tenen amb qui negociar res. Per això, la setmana passada assistírem, ara sí, al principi de la fi d'ETA perquè ja és, com va dir el setembre el conseller d'Interior basc, també del PNB, «una qüestió purament policial». Després del 14-M serà el moment en què els partits demòcrates tendran l'opció, a la fi, d'enterrar el malson. Parlant entre ells. El que diguin els nazis ja no importa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris