algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

L'insult, arma del feixisme

És molt preocupant el que li està passant al PP, que darrerament insulta amb una facilitat impròpia i indigna d'un partit democràtic. Si continua per aquest camí, aviat tornarem a sentir la insuportable mala olor deMovimiento Naciona. És trist haver de recordar a aquestes altures que dècades enrere la injúria va ser el pròleg de l'ascensió dels feixismes. I tornant a ara mateix, no es comprèn que tot un president de Múrcia acusi de gat el president de la Generalitat de Catalunya, o que la ministra d'Administracions Públiques (encarregada de vetlar per l'equilibri autonòmic) carregui contra el PSC per formar Govern amb els que pacten amb assassins, referint-se a ERC. Tant Ramón Luis Valcárcel com Julia García Valdecasas han demanat disculpes, però el mal ja està fet. I tant de bo que no es tornin a repetir. És necessari recordar-ne exemples anteriors en èpoques molt negres? Fa falta rememorar què li deien al president Lluís Companys quan Franco el tenia tancat el 1940 al soterrani de la Direcció General de Seguretat a Madrid i convidava els seus partidaris a anar a tirar-li rosegons mentre tremolava de fred i de fam en un racó? Cal evocar com qualificaven els franquistes el president Manuel Azaña? Tal volta sí: «Més que el fruit de l'amor d'una dona, Azaña és fruit d'un Frankenstein» (Emilio Mola Vidal). I com a màxima injúria, als soldats que defensaven la legalitat republicana els deien «fills de Pasionaria». Aleshores, el 1937, Dolores Ibarruri contestà l'insult amb l'insult i respongué davant una audiència de l'exèrcit popular: «Homes que no nasqueren de dona, homes que segureament no tingueren mare, m'han dit, volent-me insultar a mi i volent-vos insultar a vosaltres, que els soldats republicans són fills de Pasionaria. M'han volgut injuriar i no podien fer-me un honor més gran que considerar-me la vostra mare, que considerar-me la mare de tots els heroics combatents que als fronts de lluita donen la sang i la vida perquè el nostre poble no sigui esclau».

Darrere de tota injúria hi ha un elogi encobert. Un insult és el reconeixement inconscient del complex d'inferioritat intel·lectual. Injurien el president de Catalunya perquè en el fons admiren com un poble sense Estat ha estat capaç de construir la Generalitat. I carreguen contra ERC per pactar amb assassins perquè la tancada dreta espanyola ha estat històricament incapaç d'acabar amb el problema del nord. L'insult és la primera passa de la rebel·lió pueril i immadura contra el pare seny i la mare intel·ligència.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris