algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

La pau de Santoña

Un amable lector, Domènec Sánchez Moya, d'Inca, envià ahir aquesta carta al director: «Espero que Joan Riera, actualment en missió especial al País Basc, naturalment sense cap tipus d'escorta ja que no la necessita, aprofiti el seu viatge per visitar qualque víctima o amenaçat pel terrorisme d'ETA i també ens informi de la rendició vergonyosa dels «valents» gudaris a Santoña, on deixaren amb el cul a l'aire la resta de combatents per la llibertat i la República». Fins aquí la carta. Per la meva part li oferesc la visió que tenc d'aquella rendició dels gudaris a Santoña, perquè explica el posterior drama polític d'Euskadi: després de la derrota de Guadalajara el març del 1937, Franco llançà les forces italianes enviades per Mussolini contra Biscaia. Ajudats per la Luftwafe, que massacrà Guernika i Durango, els italians trencaren eCinturón de Hierro i s'acostaren a Bilbao. Aleshores el PNB tingué fortes disputes amb socialistes i comunistes. L'esquerra volia defensar Bilbao casa per casa i, en darrer extrem, volar els altos hornos perquè no caiguessin en mans de Franco. Però el PNB i els seus gudaris volien deixar Bilbao intacte a l'invasor. Per què?: El Govern basc havia iniciat converses secretes amb Mussolini a Itàlia mitjançant l'Església catòlica cercant una rendició per separat. Els gudaris es retiraren cap a Cantàbria i permeteren l'entrada dels feixistes a Bilbao. Mesos després, les forces a les ordres del Govern basc es reteren als italians a Santoña (Cantàbria). Eren 30.000 gudaris i 3.000 oficials. Havien pactat amb els comandaments italians que no els tancarien a la presó i que podrien tornar a ca seva. Els més de cent capellans bascs que formaven part de l'exèrcit d'Euskadi avalaven l'acord. Aleshores arribà la traïció: els italians conduïren els gudaris a presons. «Heu d'estar a qualque banda -els digueren-, però les portes romandran obertes». Dies després arribaren les forces espanyoles de Franco i començaren els afusellaments, inclosos els de nombrosos capellans. Els bascs se sentiren traïts. Igual, és cert, que les forces republicanes a les ordres de Madrid, que fugiren cap a Astúries. En els anys seixanta ETA -la negació de la pau- es fundà no lluny dels seminaris. En els anys vuitanta es creà el GAL quan a Madrid governaven els socialistes. Presidia el PSOE Ramon Rubial, que el 1937 era comandant del cinquè batalló de milícies socialistes que defensava Basurto, al sud de Bilbao. Rubial, indignat amb els gudaris, va haver de córrer cap a Cantàbria. Els efectes de la pau de Santoña, convertida en estafa històrica per Franco, no s'han tancat mai. Avui en dia encara queden bascs que no volen la pau que cercaren els seus padrins.

No ho veu així, senyor Sánchez Moya?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris