nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

Mesquineses i mediocritats. Sóc jo un ciutadà de les Illes Balears?

Vint de febrer del 2004, a vint-i-tres dies de les pròximes eleccions generals. Són les 07.00 hores del matí i t'aixeques per iniciar una nova jornada de treball. Fins i tot no has aconseguit alliberar-te de la somnolència matinal quan, en fullejar la premsa local, et sorprenen els titulars que van desfilant davant teu, mantenint-te en progressiva i perplexa indignació: Diario de Mallorca: «Matas advierte a Carod-Rovira que no es bienvenido en Baleares». Ultima Hora: «Matas avisa de que Carod-Rovira no será bienvenido si hace campaña en Baleares». Diari de Balears: «Matas demana que Carod no véngui a Balears perquè no hi és benvingut». El Mundo-El Día de Balears: «Matas declara a Carod persona no bienvenida en las Islas Balears»...

I després de la meva esbalaïda sorpresa matutina, se m'amuntonen en el cap una sèrie de preguntes. La primera: sóc jo un ciutadà de les Illes Balears? Tinc en l'actualitat cinquanta anys; la meva infància i la meva joventut es van veure terriblement marcades per la forma de vida que imposava aquell a qui deien el Caudillo, un dels dictadors més miserables que ha patit la humanitat al llarg de la seva història.

En l'última fase d'aquest període i els prolegòmens del que va venir a denominar-se transició democràtica vaig participar activament als fòrums de lluita per al restabliment de les llibertats públiques, en els quals, per cert, vaig coincidir amb alguns, però molt pocs, dels que en l'actualitat formen la classe política. Més endavant, el desencant, com a tants altres, va anar apoderant-se del meu ànim i vaig anar apartant-me d'aquest món, encara que mai no he acabat de perdre l'interès pels temes socials. Mai no he votat ni Coalició Democràtica en el seu moment, ni Aliança Popular més endavant, ni el Partit Popular en l'actualitat, principalment perquè considerava que, un cop restablerta formalment la democràcia i desapareguts de facto els denominats grups «ultres» d'extrema dreta, si existia algun reducte on van venir a refugiar-se les menyspreables rates que suraven a costa de l'antic règim i hi feien costat era en aquesta formació política. Malgrat això, i amb tot i no ser un nadiu «pura sang» de Mallorca perquè els meus pares van arribar aquí des de la Península fa més de mig segle, em vaig casar amb una mallorquina «amb pedigrí» i estimo profundament aquesta terra que em va veure néixer. I si, en definitiva, el meu president s'atreveix a fer una afirmació que jo no comparteixo, em pregunto: És aquest també en realitat el meu president o ho és només d'aquells que li han votat?... O potser el que passi, tornant al qüestionament inicial, és que jo no sigui realment un ciutadà de les Illes Balears.

La resta de preguntes m'assalten en tropell: quin abominable crim ha comès el polític Josep Lluís Carod-Rovira, tractant d'aportar la seva solució, mitjançant l'ús de la paraula i el diàleg, a un problema que ha demostrat ser irresoluble per altres mètodes? Què és realment ETA avui en dia; quins són els interessos als quals beneficien les seves accions? Algú amb tot el seny creu de debò que Carod tracti de beneficiar ETA o que el seu triomf electoral suposarà cap avantatge per a aquella organització? Algú amb un mínim d'intel·ligència o sentit comú pot creure que el Partit Popular persegueixi amb aquesta moguda alguna cosa més que una mesquina estratègia electoral?

Què volen que els digui? Aquest afer d'ETA, de terroristes en general i la seva influència malèfica sobre la humanitat, em recorda bastant aquelles tremebundes històries sobre les accions del dimoni que ens contaven els capellans en una altra època. Avui he arribat al convenciment de la no existència d'aquell sinistre personatge, o almenys en la forma en què ens el definien, però que resultava enormement útil als pocavergonyes que sustentaven la idea. I, si no, analitzin el pensament dels que encara sobreviuen personificats en la colla de decrèpits retrògrads que componen la Conferència Episcopal, principal enemic del vertader moviment cristià. Enemic, com ho és un ampli sector del Partit Popular, per als quals, en la dècada dels 70, manteníem viva la il·lusió que un dia imperessin en el nostre món els valors de Llibertat, Justícia i Honestedat.

Sr. Carod, si pot llegir aquestes línies, sàpiga que també som molts en aquesta terra que el rebríem amb els braços oberts. Cregui que és vostè un dels escassos polítics de vertadera talla que existeixen en l'actualitat i representa una bufada d'aire fresc en un món ple d'infeliços mediocres... com el nostre president.

J. Enrique Cabellos Olmos. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris