algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
14°

Mentides de barral

Les ressonàncies sinistres del mot «electoralisme» segurament no deixaran mai d'acompanyar-lo. Afortunadament, en podem donar testimoni -el contrari significaria que no hi ha eleccions, com en aquell temps del terç familiar-, però és ben llastimós que la família de paraules a la qual pertany aquest mot tengui tants pocs membres presentables. No sé a vosaltres, però a servidor els períodes preelectorals m'aïllen molt del món, perquè no em sembla correcte prestar atenció a tota quanta persona estigui disposada a mentir o, com a poc, a embullar-me. Per exemple, a una gernació de vells l'altre dia els satisferen greixosament la fam antropològica, i a continuació un jove els va fer una arenga basada en tres punts: a) l'esquerra havia duit aquestes illes a la ruïna, però la dreta va arribar just a temps d'evitar la catàstrofe (tothom s'hauria quedat sense feina, les pensions dels vells s'haurien esmunyit per l'excusat i tot plegat hauria menat el país al desordre, sementer afemat per a la delinqüència); b) ara és menester que la dreta guanyi per majoria absoluta, perquè, si no, hi ha el perill que ETA mogui en l'ombra els fils del poder, com ja està passant, i bé que ho sabeu, a Catalunya; c) voleu que els vostres fills progressin i que les vostres pensions no perdin poder adquisitiu, sinó tot el contrari? Idò ja sabeu quin partit heu de votar. Home, seria absolutament de beneits demanar que la política doni el millor que pot oferir en matèria dialèctica precisament en aquests períodes? Estaria molt bé que els millors polítics/pedagogs aprofitassin aquestes setmanes per explicar el perquè de tot plegat, obrir debats, recuperar el paper de les idees en la vida pública. Sí, que ho seria, de beneits. Qualsevol control empíric de la situació llança un diagnòstic aclaparador: això va a més, a cada nova convocatòria quasi tots els polítics apareixen més embrutits que a l'anterior. La gent -nosaltres- és cada dia manco exigent amb els governants, cada dia renuncia amb més desimboltura a la reflexió i a l'anàlisi compartida amb els polítics. Aquests, quan guanyen, no acaben mai de fer les alabances de la fina intuïció del poble, que sempre encerta a votar aquells que els garanteixen progrés, benestar, la felicitat. Però creure en la democràcia pot voler dir, de vegades, dubtar d'aquesta fina intuïció popular i, tot acceptant el resultat urnari -això és sagrat-, demanar als teus conciutadans, inútilment, que als polítics els exigeixin molt més: per començar, que no ens tractin a tots com a beneits i mirin de dir les mentides una mica millor, no tan a l'engròs. Que no ens conformam, en fi, amb les mentides de barral. Ja que la veritat ha estat desterrada no sabem on, almenys que els nostres fill en puguin aprendre, de les mentides ben dites, alguna argúcia per a l'autodefensa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris