algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
16°

Sense propòsit d'esmena

Carod no ha tengut cap gest d'humilitat des que esclatà la crisi. Reconèixer una errada mentre es postula per presidir la Generalitat no és una modalitat habitual ni d'acte de contrició ni de propòsit d'esmena. «Estic fins els collons de no poder fer allò que em passa pels collons». Què pensaríeu d'un dirigent que s'adreça així al seu partit quan no li accepta un nomenament?

Que és de dretes, monàrquic i espanyolista? Doncs, no, no era del PP.

L'esquerra es queixa de com aquest partit aprofita les seves ingenuïtats. No sé què dirien d'un jugador que no tragués profit d'una badada del porter.

Clar que els conservadors, de vegades, forcen tant la màquina que pareix que volen treure partit d'una lesió del contrincant. Si qualque progressista va a votar el 14 de maig, serà per això. Francesc Fiol tampoc no té problemes per acceptar les errades ni demostra tampoc gaire propòsit d'esmena. D'un temps ençà, a Fiol, només li he sentit reiterar que no s'ha expressat bé o amb prou claredat. No obstant això, l'objectiu del seu departament és aconseguir que els joves surtin del sistema educatiu amb una bona capacitat expressiva en les dues llengües oficials.

Hauria de donar una mica d'exemple. Per ventura, ha arribat l'hora que algú expliqui al conseller que no tan sols de la llengua viuen els alumnes i que la realitat que es viu als centres educatius és molt diversa: problemes d'integració, de violència, de derivacions conflictes familiars, de manca de motivació, de... De fet, per evitar la monotonia, cada pic que Fiol invocàs l'esperit, pares, mares, alumnes i professors li haurien de parlar de pa. Una repassadeta a l'estat físic de les instal·lacions escolars -un dia us mostraré les fotos dels serveis d'una de les escoles més sol·licitades de Palma- donaria, segurament, per a una petita concentració cada divendres davant el Consolat de Mar. Ho escric perquè vull pensar que les AMIPAS i els Sindicats no són organitzacions d'idea tan única i fixa com el conseller. Poques vegades s'havia parlat tant de llengua a Mallorca. S'hi manifesten periodistes, consells escolars, claustres, plataformes, etc.

Les planes dels diaris en van plenes. I, la situació, és com, si en els dies previs al 14 de febrer, les poques notícies que haguéssim tengut del GOB s'haguessin referit a una qüestió electoral interna. No dic que l'OCB no faci coses. El problema és que, si les fa, no llueixen gaire. Tenc la impressió que la contestació s'autoorganitza, que és espontània i que no hi ha ningú darrere que la doti d'una mínima estratègia, que canalitzi el descontent. Se suposa que això correspon als partits polítics i a l'entitat més representativa en aquest àmbit.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris