algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
13°

Capellans, frares i monges...

Com un mal batle dels millors temps, Matas diu que no pot deixar perdre punts, subvencions, doblers,... Excusa de mal gestor. Massa pobles tenen plaça enrajolada, insípida de terra banyada per mor de les subvencions. Missus Cavrer (sí, amb 'b' baixa, con la de lavabu i amb 'u' d'aparelladora llepa 'culs') aplica la lectura de revistes de decoració al territori com si fos una P -antojo qualsevol, en sintonia amb eSharon més higiènic: «corren temps nous i l'aspecte pràctic de la sala de banys es transforma en un espai per al relax: on la decoració pren tot el protagonisme...-».

I Joan Rosselló, des de Binissalem, no s'ha lluït gaire a l'hora de fer la imatge del Govern, ni que es noti la intervenció de Mato, perquè al cap i casal -malgrat la combinació de materials estètics i funcionals- no han arribat més enllà que la trista i seriosa combinació de rubís, mart, Orells i forasters -molt íntims, però gens personals: un malbaratament de possibilitats. (I no ho sabran cap dels mitjans que estan a la llista negra!, perquè la publicitat institucional és pels amics. A ca una puta el manament legal!. Ja els aixecarà el telèfon la mare que els va parir!). Ja ho sabeu, idò, si voleu veure la imatge del vostre govern, vos feis la tarja d'Ikea, que a la premsa forana no hi surt.

No passa res, però, si comencen les obres de la ronda d'Inca i els afectats no en saben res. El batle, separat (res a veure amb el seu estat civil: és pels càrrecs!, no fa res si s'excomulga la resta) és a veure el bisbe. Quebrat: només hi ha el camió, l'exbatle i la seva germana d'Algaida. Tu diràs, cap president! Ni que tengués les molles rovellades! I els regidors... Els regidors planegen que l'autovia vagi per davall terra («La vida és de fusta i no se corca si l'untes!», Rupert dixit). Els morts que es puguin produir, ni que vagin a una velocitat desitjable, ja estaran enterrats avant-match i amb una flor de roselles, a sobre, -ara que s'ha posat de moda recordar els absents amb un ram vora les pedres-, n'hi haurà prou. Què seria Inca, Borràs dixit: potser seria Inca, pesi a qui negoci hi ha fet.

Teodor in memoriam! que ha pregonat Murgui aquest assolellat cap de setmana. Perquè feia estona que no havien sortit tants de capellans, frares i monges a la constitució o al diari, com aquesta setmana. I llavors diuen que tenim mals de llengua, mals de coll, mals de cor i mals d'esperit. Pura materialitat. Vanitat vanitatis (Eclesiastes). Sempre ens queda un Josep Massot. O un Jaume Santandreu. O un punyetero Antoni Serra, per dir missa a l'endret. Perquè a l'inrevés, cada dia hi som amb tant de frare i monja com surt pel 'mundo'. Ni que fossin fra Anselm i la cançó dels dinners, que de tort fan veritat i de jutge, advocat....

I bé? Avui fa anys i hi ha molts de sopars emparaulats per celebrar-ho. Però és dubtós que el sol surti més prest per més cara que li posin i camisa o casa nova que es projecti. Qui són aquesta gent que fantasseja tant? No són ells els que esperem!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris