muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Ser... però què?

Desconec si en algun cinema d'alguna de les nostres illes s'hi ha projectat la pel·lícula Ser y tener, un documental sobre una escola rural francesa dirigit per Nicolas Philibert. Es tracta d'una pel·lícula senzillament esplèndida, sensacional i encara diria que imprescindible. Si ja l'heu vista, esper que aquesta valoració coincideixi amb la vostra, però si no és així i algun dia en teniu l'oportunitat, no la deixeu passar, ni que sigui projectada en horari de semiclandestinat. Si no és el cas i viatjau, posau en el cim del vostre programa cultural -sí, sí, heu llegit bé: cultural- el visionat d'aquesta joia, que desmenteix, ni que sigui durant una hora i mitja, aquella reflexió de Bernard Shaw: «Des de molt petit vaig interrompre la meva educació per anar a l'escola». Ser y tener, que ja és d'entrada un títol ben poderós, ens transporta a unes petites vides alçades des dels valors més dignes, a l'educació, a una cultura de l'educació, a l'educació des de la cultura; ens fa viatjar a un ideal encara real en algun indret d'Occident; ens retorna a un món que tots coneixem, el de l'escola, i en conseqüència ens fa reflexionar sobre coses ja anunciades: què som?, què tenim? Des del curs 97/98 fins al curs 03/04, Eivissa ha passat de 355 estudiants universitaris a 284 (el 0,3% de la població) i Formentera, de 35 a 15 (el 0,2%). Són xifres molt alarmants que responen a una part de les qüestions plantejades. Som comunitats amb un fracàs escolar extraeuropeu -per dir-ho suau-, no estimam l'educació -i no em referesc només al sistema educactiu-, i tenim una joventut que creix sense els valors necessaris per a vida embastada de dignitat i de futur. Refusam l'educació i la cultura que l'envolta: estam morts!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris