Es vol que celebrem el suposat cop que s'ha donat contra el comerç de material per fabricar bombes nuclears. Fa poc anomenaven Abdul Qadeer Khan, un científic nuclear pakistanès, com el cap d'una xarxa que repartia tecnologia nuclear a qualsevol estat que ho demanàs. En plena campanya electoral americana li han tallat les ales al malèfic Khan. El detingueren i l'interrogaren. Es va produir una confessió i l'amollaren, ja que a més de traficant és un heroi nacional del Pakistan des que fabricà la primera bomba nuclear que permeté als pakistanesos sentir-se segurs devora l'Índia, un altre país nuclear. Resumint, l'acusació d'aquest enginyer que aprengué la seva feina a Holanda i a Bèlgica a principis dels anys setanta ha anat molt bé a la campanya de George Bush per demostrar als seus votants que és capaç de desmantellar l'Eix del Mal que els amenaça a tots. Resulta que Khan era al capdavant d'un comerç que venia peces per fer bombes, precisament, a Iran, Corea del Nord, Líbia..., a l'Eix del Mal, ni mes ni menys. Khan ha demanat perdó. Líbia ha admès que tot era un error i que ara no en vol fer, de bombes nuclears. Iran i Corea s'hi resisteixen. Però malgrat el bullit de la seva política exterior, gràcies a Khan, Bush pot dir que avança. Així sembla que tot millora i que el món serà un lloc molt més segur que abans. En situacions com aquesta no s'ha d'oblidar que és una campanya electoral el que vol guanyar Bush. Mentre el govern de Washington desenvolupa armes nuclears tàctiques, petites bombes per llançar al camp de batalla, sobre els quals van prou alerta a dir gran cosa, anuncien que el món és un lloc més segur ara que han destapat el negoci d'un expert nuclear pakistanès. No faran res per destacar, per exemple, l'explicació de Khan que tota la tecnologia nuclear que va necessitar la va comprar d'empreses occidentals, que estaven més que disposades a fer negoci amb el règim militar de Pakistan. No faran saber que Khan va canalitzar la tecnologia nuclear, i poc més. Els que permetien una bona part del tràfic de peces eren precisament governs d'Europa i Estats Units, entre d'altres. No es destacarà que es treballa intensivament sobre noves armes nuclears a Occident. El vertader problema aquí no és un enginyer a Pakistan o un negociant d'armes a Malàisia. El problema és la font d'on surt tot l'impuls per fer créixer l'arsenal nuclear: Europa i EUA.