nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Motius i favors

Heu provat de fer la pregunta més senzilla, coherent i lògica que s'hauria de fer als promotors, aparelladors i constructors que demanden incrementar les possibilitats constructores? No? I per què no ho provam i de pas la contesten els responsables deCIM que només surten als diaris per dir el molt que protegeixen, mentre a les mateixes pàgines es parla d'autoritzacions «cambalaches» i desclassificacions per ells autoritzades o promogudes? Mira què és senzill afegir a les demandes o a les autoritzacions el motiu. Era això, collons, el motiu: què es persegueix a més del negoci? Perquè, si partim de la veritat estadística de milers de cases buides, moltes d'elles a la venda, la construcció de més habitatges només pot respondre a la previsió d'un increment de la població. Ara, a la Mallorca d'avui, hi ha molta gent amb dificultats per comprar un habitatge. No per manca de construccions si no pel preu que tenen. Llevonces, mentre el discurs de la sostenibilitat omple la propaganda de paraules buides, totes les accions de la UTE PP-UM condueixen al creixement demogràfic. Potser que la Penèlope Munar ja es prepari per fer negoci desfent el que ara deixa fer, que els habitatges quedin especulativament buits a l'espera d'una futura onada immigratòria o que la demanda sigui real i provocada pel mateix efecte cridada del que s'ha projectat. El cert és que tot el què permet ePla Territoria, el que es negocia a la carta cada dia i el que demanda egremi del ciment, tot és per a ciutadans que, ara mateix, encara no saben que viuran aquí. En conseqüència, és per a ells i pels que faran negoci amb ells que es fan les lleis i les retxes en els mapes. Més beneits som noltros si els reconeixem com a nostres quan, en realitat, governen per a uns altres.

No deu ser tan segur el resultat de14 de març que el govern del senyor Aznar no ha deixat a l'aire el futur de les caixes d'estalvi. La gran banca privada ha ajudat a comprar mitjans de comunicació afins i a privatitzar les empreses públiques assegurant-ne el control als populars. El president havia de tornar el favor i iniciar el desmuntatge de les caixes enteses com ara les entenem. Divendres passat, amb menys publicitat que la de dos figurants amb txapela i cara tapada, el Consell de Ministres autoritzà les quotes participatives en les caixes: una espècie d'accions, negociables i subjectes a cotitzacions, sense dret a vot. S'obre la porta al capital que, d'una manera més indirecta però igualment ferma, exigirà resultats. S'acabat tenir l'obra sociacom a principal objectiu o la participació en el desenvolupament de la comunitat on estan arrelades. Ara, el principal objectiu declarat serà erendiment. L'ocult, el vergonyosament ocult -si hi pot haver cosa més vergonyosa que la «des-socialització» de les caixes-, és acabar amb la competència que tant molesta la banca, que ara, a més, hi podran sucar el melindro. Volia dir les accions.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris