nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Comença una nova etapa

Suplir un líder que ha consolidat un prestigi i que ha deixat una petjada particular en la col·lectivitat no és gaire fàcil per a ningú. Teodor Úbeda, més enllà de l'esgotament de la seva darrera etapa, globalment fou un líder, un referent, un pal de paller per a creients i no creients, en una Mallorca abonada a la pèrdua de valors col·lectius. Per ventura, don Teodor fou un bon bisbe perquè sabé esser un bon ciutadà, perquè comprengué molt ràpidament que la seva principal funció era guiar i corregir una comunitat sòlida, compromesa i transparent. Al mateix temps, però, també es deixà amarar pels particularismes de l'Església local i féu seves les angoixes i les esperances d'una Església que, com Jesús de Natzaret, va fer l'opció de ser sal i llevat enmig d'un món aspre i gris. El gran èxit de don Teodor va ser, sempre, el resultat de la seva capacitat d'interpretar i il·luminar les foscors d'un temps de metamorfosi eclesial, social i política.

Tanmateix, aquella etapa ha finalitzat. En comença una de nova, amb dificultats noves i esperances renovades. S'inicia un nou temps, continuació del passat, però amb la mirada posada en el present i en el futur, un moment en el qual ningú no hauria de ser especialment covard, ni oportunista, ni superficial. No és un temps gaire fàcil per a la comunitat eclesial, sobretot perquè hem vist massa símptomes de manca de valentia i massa preocupació continguda, i la por deixa, sovint, massa marge als contravalors. Per tot això, Murgui hauria de saber escoltar els silencis; hauria de tenir la capacitat d'interpretar els gestos de desenes de clergues i religiosos que han sembrat sense defallir, ni esperar-ne cap casta de recompensa; hauria de saber auscultar el batec de vida de centenars d'associacions i microcomunitats amarades d'amor i de passió per la gent i la terra; hauria d'entendre que l'actual pluriculturalitat existent a l'illa de Mallorca necessita una cultura i una identitat sòlida; hauria de potenciar l'autoestima d'un poble cada cop més perdut en la boira de la globalització; hauria de ser capaç d'humanitzar tot allò que comença a mostrar símptomes de deshumanització; hauria de saber, en definitiva, que no arriba a una diòcesi estàndard, on es poden aplicar clixés genèrics de catolicisme. No es preocupi monsenyor Murgui, aquí no li posarà cap trampa, ningú no l'envestirà amb un garrot, sinó que més aviat aquí trobarà un poble hospitalari i una Església amatent, integradora, senzilla i amb una experiència secular de resistència que l'han feta forta com l'ullastre; mediterrània i càlida com el pi; però, també, amb unes arrrels profundes i amb una especial capacitat de supervivència com la figuera de moro. Si vostè és intel·ligent entendrà per què tenen espines.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris