muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

L'art a la deriva

Confortant és la primera paraula que acudeix al teclat de l'ordinador quan servidor invoc el diccionari per resumir a l'essencial les sensacions propiciades pel llibre de Marie-Claire Uberquoi ¿El arte a la deriva? (Debolsillo). Després compareixen altres adjectius: valent, aclaridor, interessantíssim. I just: en el sentit que, després d'ordenar un sumari tan caòtic, ens orienta perquè puguem posar les coses al seu lloc. La bibliografia espanyola que rema contra corrent i en la direcció adequada per dur els bluffs contra les roques no és encara molt generosa. França és tota una altra cosa, i el títol d'un llibre il·lustra significativament l'estat de la qüestió: Subvention et subversion. Un record especial per a l'australià novaiorquès Robert Hughes. I una menció d'honor a J.F. Yvars, en el nostre país. Però no voldria fer-me passar, que a més a més no ho som, per un erudit dels moviments de contestació al cànon de la postmodernitat, estibat d'okupes que vampiritzen fama, espais, mercat i, sobretot, pressuposts de les institucions públiques, produint i/o promocionant nicieses que serveixin als més caps de fava com a coartada cultural de darrer crit. Sí que interessa, però, avisar els quatre amics de l'aparició del llibre de Marie-Claire Uberquoi perquè es tracta d'una obra que ens ajuda a recapitular i a confirmar-nos en la seguretat que la creativitat no se serveix mai de la buidor ni manté lligams estables amb l'artifici cosmètic. Encara val la pena fer esforços de contenció de la fatuïtat en l'art d'ara mateix, per mirar d'anticipar-nos a la tasca de santificació i posterior condemna de la banalitat per part de les grans col·leccions públiques. L'art no es pot abandonar als tobogans de la trivialitat, més ben dit, l'art no és allò que, tot suplantant-lo, s'abandona als tobogans de la trivialitat. Que els mecanismes que fomenten l'equívoc siguin descoberts i denunciats per un llibret -d'altra banda, de lectura tan assequible com el preu- és, lamentablement, un fet digne de ser relatat en les cròniques d'aquest principi de mil·lenni. La senyora Marie-Claire Uberquoi, que ha fet una feina tan notable de depuració del cànon, ara s'hauria de sentir convidada a dur-ne a cap una altra: recuperar per a tots nosaltres els damnificats d'aquesta barbàrie cultural de la postmodernitat artística: perquè, contràriament al que el passat ens ha deixat com un tòpic mal de desactivar, les víctimes de la incomprensió no són ara els artistes més desbaratats -les institucions creen l'avantguarda: un contrasentit amb el qual vivim des dels vuitantes-, sinó molts dels que silenciosament han ampliat la vida i el seu sentit, afegint-hi unes pinzellades de futur, impossibles si no provenen del passat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris