algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

La reforma electoral de PP-PSOE

Dimarts passat el diari El País publicava que PP i PSOE coincideixen en els seus programes pel 14 de març a proposar la reforma de la Llei electoral municipal. Els conservadors volen que en els municipis «majors» -no s'especifica què vol dir això- el partit polític més votat tengui automàticament la meitat més un dels regidors i, per tant, la batlia, mentre que la resta de formacions es repartirien la resta d'escons de forma proporcional als vots que hagués aconseguit cadascú. Per la seva part, el PSOE planteja l'elecció directa del batle a tots els municipis, al marge de la dels regidors. Ni una ni l'altra proposta, pel poc que s'ha pogut llegir a la premsa de Madrid, estan desenvolupades i, per tant, caldrà esperar que les concretin més. El que sí permet la simple formulació és entendre el seu sentit profund: al marge de com es faci exactament, el que ens diuen PP i PSOE és que estan d'acord a canviar la llei electoral municipal per acostar-la a una espècie de sistema majoritari, més o manco dissimulat, per a totes o part de les poblacions.

Per altra banda, cal pensar que quan hagin passat els nervis i les passions electorals, haurà arribat el moment que els dos grans s'asseguin a la taula a negociar allò que se'n diuen «pactes» d'Estat. Zapatero ja ha anunciat que vol «reforçar» el pacte per les llibertats i contra el terrorisme; i des del PP es filtra a la premsa que amb la pau postelectoral plantejaran un pacte profund per donar «estabilitat» a les institucions... El context polític general fa perfectament creïbles aquests pactes, el sentit últim des quals no serà molt diferent al bessó del que ha plantejat més d'una vegada Rodríguez Ibarra, tot i que, segur, la cosa no serà tan bèstia sinó molt més subtil. En el fons és una qüestió que és percebuda com a necessitat per tot el PP i per gairebé la totalitat del PSOE. Per tant, pensar que allò que duen explícitament en els programes -la reforma de les eleccions municipals- sigui el primer pas, o part del total, del futur acord, no és gens agosarat. A més, les diferències programàtiques al respecte són de matís. No fa cara que s'hagin de barallar molt per arribar a un acord.

Quines conseqüències tindria una reforma així? A Mallorca, moltes. Si afectàs tots els municipis, seria brutal, perquè, excepte en els petits pobles, EU-Els Verds, PSM i UM es podrien acomiadar de tenir batles. I si només fos a Palma, per allò de la capitalitat provincial, les conseqüències serien molt importants i els perjudicats els mateixos. I no només la cosa quedaria circumscrita a l'estricte àmbit municipal. En un altre article, de després de les eleccions del 25 de maig, ja s'analitzava que el fenomen de vot doblat -Cort i autonomia- era poc important a Palma, excepte en el cas d'EU-Els Verds, Eberhard Grosske-Margalida Rosselló, que va ser purament conjuntural per raons ja explicades altres vegades i que no cal repetir. Bé, doncs, amb una reforma com la plantejada, els electors de Palma, que voten gairebé igual a l'autonomia que al municipi, rebrien l'inequívoc missatge que l'únic que val de veres són els dos grans. Encara que es produís, i és molt suposar, un sobtat increment substancial del vot doblat en la primera ocasió (2007), irremeiablement aniria minvant tendint a tornar a la, diguem-ne, normalitat en les següents edicions. En tot cas, els petits perdrien en benefici dels grans des del principi una part del seu vot autonòmic a la capital i la tendència seria a perdre'l en la seva major part. Què podria significar a la pràctica? El 25 de maig passat EU-Els Verds va tenir 11.242 vots autonòmics a la capital, el PSM 10.036 i UM 7.631. Al conjunt de Mallorca, EU-Els Verds va fer 19.002 vots i 2 diputats, PSM 30.968 i 3, i UM 31.721 i 3 escons. És a dir que el vot aconseguit a Palma per cadascú representà sobre el seu vot total autonòmic mallorquí un 60% per EU-Els Verds, un 32'4% pel PSM i un 24% per UM. Si es projecta la possible nova forma d'elecció de batle de Palma sobre aquesta realitat electoral, no fa falta fer gaire números ni tenir molta imaginació per entendre que, abans o després, PSM, EU-Els Verds i UM en sortirien molt perjudicats en la seva representació autonòmica.

És molt estrany que no se'n parli, perquè podríem estar a les portes d'una nova època política amb unes regles de joc que, a la pràctica, serien sensiblement diferents a les que són ara.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris