algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Enfilar-se a un ginjoler

Sempre he pensat, i dit, que pel que subscriu gairebé sempre és la mateixa cosa, que la toixarrudesa és encomanadissa. Perquè, a mem si a la fi seré jo qui tendrà el cap dins un almud, o no, perquè ja em diran vostès on treu cap a carrer, el Trillo aquest, fer de pinxo lleteret llençant un euro a la periodista, i el més greu: que la resta d'assistents, confrares de la «beneficiada», li riguessin l'escagassada gràcia. Molts pilotes a lloure és el que hi ha, redéu, que la pregunta era molt seriosa, que ja hi han morts un bon esbart de soldats de l'Estat Espanyol fent innecessàriament de ballaruga pels indrets de l'Iraq on les paparres són de plom i metralla. Ja saben: un remar i remar per pegar damunt les roques. Tot gràcies a la dèria residual d'un Aznar d'allisar el pèl al «marshall» Bush, fer mèrits, que un és de carn i os i té dona, i fills, i gendre, i amics mesetaris per un tub, «fetén» o vocacionals, com el nostre Jaumet de Sa Rambla, fidelitzats, comprats, clientalitzats, mamballeters incondicionals, bons «mariaxis» del du-duààà quan cal, i no es tracta de fer-los el «feo» de no preocupar-se pel seu futur més immediat. I ja se sap, el futur flonjo, agradós, el futur-futur és exactament allà on són els doblers a l'engròs. I Europa? Pot esperar. De moment no té ni mitja llosca en comparació amb gringolàndia... De potencial bèl·lic parlava, no d'humanisme. I Berlusconi que afirma que: evadir imposts és un dret natural i moralment just. Vatualmón quin altre! El cervell s'hauria d'haver estirat en lloc de les pellerofes, sí, aquest. I avui matí, per acabar de fer els deu reals justs, van els cabrons d'ETA (ho semblaven al manco) i diuen el que diuen, estelada damunt taula i tot, cony. I pataplam!, tret de sortida, venga tot déu empentes per sortir a TVE, a la COPE, a EL MUNDO, a repetir hipòtesis imaginatives en escreix, però ben convenients pel PP en campanya electoral. Donar per certes arriscadíssimes conjectures de la privilegiada premsa que rep confidències de no se sap qui, o que sí se sap, però no se diu, i que ho publica l'ABC i no passa res, ni s'investiga els delinqüents que desvetllaren suposats secrets d'estat, ni es pressiona el medi que ho publicità, ni nin que ho plori, ni sant que ho beneeixi. Per menys n'hi ha tancats a la presó per allò de les connivències. O apartats a la bruta de l'escena política, estigmatitzats, ilegal·litzats... I Aznar exigeix, crispa, acusa, menteix amb cara vertadera, com si jugàs a truc, tu, Rajoy: «et cum espíritu tuo», Piqué retreu, el PPC trenca els acords a cinc municipis catalans, Jaume Matas afirma, Zapatero reclama, Maragall emplaça, Carod assegura, UM matisa, Maragall torna i proposa, (tots els moviments polítics del Maragall són en dos temps, vos heu fixat?), Ibarretxe qualifica, denuncia, Llamazares diu... I tots plegats pugen a l'arbre a menjar gínjols, sense tenir en compte que, el ginjoler té moltíssimes pues i molt punxarrudes, i una vegada que has aconseguit enfilar-t'hi, resta el més difícil: tornar a davallar amb un mínim de nafres. Santa ignorància d'uns. Perillosa innocència d'uns altres. Golafreria insadollable dels que jo sé, que sols els resta vomitar per poder menjar més, com els antics romans. Vomitórium se'n deia del lloc adequat per fer aquesta feina. Ara també té un nom l'indret, però no el diré: som vergonyós, jo: som de poble petit.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris