nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
15°

Vigència de Llorenç Villalonga

No fa gaire, el diari El País dedicava tres pàgines a Llorenç Villalonga. En vaig tenir notícia amb un poc de retard, però, com és ja habitual en mi, m'he interessat pels treballs de Jordi Puntí i Joaquim Molas, que acompanyen la publicació per primera vegada d'alguns fragments de cartes de Villalonga al doctor Molas. Aquest epistolari, que abasta unes 80 cartes, juntament amb les 400 adreçades a Baltasar Porcei una seixantena a Bernat Vidal i Tomàs, constitueix la documentació que no vaig poder consultar mentre redactava La raó i el meu dret. Biografia de Llorenç Villalonga (1995). Quan es publiquin, estudiades juntament amb altres 333, adreçades a diferents corresponsals, que jo tenc anotades, prologades i compromeses amb una institució i un editor concret, forniran als estudiosos villalonguians un material de valor impagable per continuar aprofundint la vida i l'obra d'aquest escriptor mallorquí d'abast universal. No deixa marge al dubte verificar que Bearn s'ha traduït a moltíssimes llengües europees i també al xinès i el vietnamita. I cal no oblidar, sense sortir del tema que ens ocupa, les quasi 350 cartes que Llorenç Villalonga va escriure als seus editors del Club dels Novel·listes, Núria Folch i Joan Sales. Segons les meves notícies, aquest epistolari pot constituir una segona biografia de l'escriptor, interessantíssima. La institució o el particular, tant se val, que acceleri el procés (fins al dia d'avui lent, enutjós i maldestre), de donar a conèixer, al minoritari domini dels especialistes, la correspondència villalonguiana, ajudarà a completar la visió d'un autor que sovint se'ns esmuny de la comprensió, pels camins de l'ambigüitat i l'ambivalència. Na Fiona Campbell, que ha descobert la narrativa villalonguiana de Mallorca estant, s'interessa per les noves aportacions procedents de l'arxiu de Joaquim Molas.

-Què t'ha semblat -em pregunta curiosa-, aquest revivaVillalonga, actualitzant una vegada més el personatge-escriptor?

-Jo diria que és positiu, com sempre ho és ajudar a la difusió de l'obra d'aquest escriptor. Pel que fa a mi, concretament, he de dir que m'ha aportat poques coses noves. Però el fet no és estrany. Has de pensar que durant els quasi cinc anys que vaig treballar a Can Sabater de Binissalem, va passar per les meves mans tota la paperassa que l'escriptor havia guardat: inèdits, cartes, articles, esborranys, contractes, crítiques, diaris, etc.

-Un material que, unit a les 333 cartes que has citat, deu esser una font d'informació bastant completa.

-Jo crec que sí. Dels fragments de cartes publicats en El País, pot ser la dada més interessant sigui quan es veu que fou el mateix Llorenç Villalonga qui demanà a Joaquim Molas que fes el famós pròleg del primer tom d'obres completes, El mite de Bearn (1966). Una qüestió que fou molt polèmica, en el seu moment.

-He observat que el doctor Molas t'esmenta dues vegades. Amb motiu d'un article recollit per tu i també d'una carta que et va escriure Villalonga.

-Efectivament. Entre una cosa i l'altra, ja són sis, els llibres que duc publicats sobre aquest tema. I quan surtin les 333 cartes, seran set.

-També és interessant un altre fragment de carta on l'autor parla d'Andrea Víctrix, aquella novel·la futurista dins la línia de l'Aldous Huxley de Brave New World.

-Precisament això em recorda que fa més de dos anys que Destino té la versió en castellà d'aquesta novel·la, amb un pròleg meu. Però ja començ a creure que no la publicaran. En aquesta obra mostra tot el seu pessimisme històric, ben sintetitzat en la carta a Molas, quan escriu: «El progrés no pot fer marxa enrere. El que sí pot fer, i supòs que farà, és explotar».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris