algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

La substitució del sentit comú

En aquests temps en què el pensament únic ha substituït tota opinió dissident. En aquests dies en què el pensament únic ha substituït, fins i tot, el sentit comú, el cap se'ns omple de preguntes.

Qüestions que sembla que ningú es fa, ni responsables polítics, ni mitjans de comunicació. Preguntes sense resposta.

Una cosa és que un servidor faci anys que practiqui una saníssima autocensura en tot allò que es refereix al conflicte estat espanyol-Euskal Herria i l'altra seria que romanguéssim callats davant l'avanç del feixisme al nostre país. Una cosa és que un servidor hagi pensat sempre que no se'ns ha perdut res per devers Euskadi i l'altra seria que callàssim davant la dictadura de l'absurd i la pocavergonya dels que volen convertir en veritat la mentida, només perquè tenen la capacitat de repetir-la constantment a través dels seus ressorts mediàtics. No ho farem.

Hi ha massa preguntes a fer i massa qüestions a plantejar, com per quedar callats o escriure d'altres temes.

-Com és possible que els mateixos mitjans de comunicació que han defensat que es persegueixi judicialment alguns col·legues seus per haver reproduït imatges i paraules de portaveus de l'organització ETA, ara repeteixin una vegada i una altra les imatges dels suposats etarres encaputxats i el text de la declaració etarra? No era delicte això? Perseguirà algun jutge tots els diaris i televisions que ho han fet?

-Per què alguns que s'han passat tota la seva vida dient que ETA menteix ara aprofiten les paraules d'aquesta organització per atacar persones, partits i institucions democràtiques?

-No és una bona notícia, si més no pels militants del PP de Catalunya, PSC-PSOE, policies destinats a Catalunya i altra gent (inclosos clients esporàdics de grans magatzems, com ara un servidor), el fet que deixin d'estar amenaçats? Per què no hem sentit ni una sola veu d'aquests sectors?

-Per què ningú denuncia que darrere moltes declaracions i titulars de premsa d'aquests darrers dies hi ha, ni més ni pus, l'etern racisme dels sectors espanyolistes contra els catalans, contra tots els catalans pel sol fet de ser-ho?

-Fins quan els catalans es deixaran insultar pels partits i mitjans espanyolistes? Fins quan aguantaran que els mitjans més bel·ligerants i racistes contra Catalunya siguin finançats per un grup editorial amb seu a Barcelona?

-Fins quan continuarem caient en la vella trampa de la dreta de parlar dels temes que ells consideren importants i que ens amaguen altres debats molt més trascendents i relacionats amb les properes eleccions generals? No comença a ser hora de plantejar debats com el retrocés democràtic experimentat a l'estat espanyol els darrers anys de majoria absoluta del PP? I de la marginació de les cultures no castellanes des del mateix estat espanyol? I dels problemes econòmics que pateixen milions de ciutadans d'aquest estat que, figura, va tan bé?

Les preguntes són moltes.

La resposta la tenim tots. Ben aviat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris