nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

Això no és res

A vegades em passa que ja sé el final d'una pel·lícula o qui serà l'assassí als pocs minuts de mirar-la. De petita em sorprenia que ma mare sempre endivinàs l'escena següent o el final d'una pel·lícula de misteri -que li deien abans- però als pocs anys vaig entendre que després d'escoltar les mateixes trames argumentals amb totes les variants possibles t'acabes convertint en l'ajudant de qualsevol il·lustre detectiu. Precisament aquesta sensació d'haver-ho sentit i escoltat massa pics és el que he experimentat aquesta setmana amb el drama de la treva-trampa d'ETA. Si aplicam la lògica de qualsevol investigació ens trobam amb una primera i òbvia premissa: convertir en el principal sospitós aquell que en surt més beneficiat. Com aquí no parlam de viudes que cobren pòlisses milionàries sinó de vots i d'una possible majoria absoluta que estava en joc, la primera peça la tenim clara. La segona peça la trobam en la pròpia actitud d'ETA. La Banda Armada ha tornat a mostrar el llautó, i és que posats a influir en la campanya electoral és fàcil imaginar-se què s'estimen més: si un Estat autonòmic que avança diàriament cap a fórmules democràtiques i pacífiques d'autogovern o un Estat centralista que fomenta la crispació i l'enfrontament entre les diferents nacionalitats que el configuren. En aquestes altures ningú no dubta que el mèrit dels excel·lents resultats de les formacions nacionalistes a les Comunitats Històriques és d'Aznar i companyia, per no parlar de l'enfrontament, la crispació i la criminalització del sentiment nacionalista. Aquesta hostilitat és, sens dubte, l'escenari perfecte on el que queda de la Banda Armada es troba còmoda perquè pensa que així podrà justificar les seves accions criminals. Tot fa pensar que la presència d'una força nacionalista d'esquerres, com ERC, que ha demostrat que és possible mirar cap a l'autogovern per la via pacífica i democràtica és el pitjor enemic per a aquells que pensen que les armes i el crim es poden justificar. Els assessors de Gènova 13 ho tenen clar i saben que l'enemic està a Catalunya, a la plaça de Sant Jaume. Un Govern tripartit que els conservadors espanyolistes no estan disposats a acceptar ni a tolerar és l'objectiu i en aquesta guerra -com en totes- l'ètica es deixa a casa. Tot un espectacle tan indigne i irreal que segurament podria guanyar un Oscar a la millor pel·lícula estrangera -dic estrangera perquè a Estats Units això de dir mentides i filtrar temes de seguretat nacional li ha costat el càrrec a qualque president. El paper de sheriff el deman per a Matas, el nostre president a mitja jornada amb el rifle carregat i cridant: Aquí Carod no és benvingut, que es quedi a casa, ens faria passar una bona estona. El final, de moment, no el tancaria. D'aquí a tres setmanes n'hi ha que estan disposats a rebaixar-se encara més en pro de la democràcia, la Constitució, la unitat indissoluble de la nació espanyola, una cadira al Ministeri o allà on sigui.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris