algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Siau benvingut, monsenyor

Monsenyor Murgui, el nou bisbe de Mallorca, arriba a un moment en què afloren a la superfície tota una sèrie de problemes que mantenen la societat mallorquina en un clima de tensió, més a prop de la fractura social que no de la concòrdia. Ara fa una setmana, cinquanta mil persones es varen manifestar als carrers de Palma per exigir el que, de manera simplificada, en podríem dir un replantejament de la política territorial empresa pel Govern del Partit Popular amb l'aquiescència per part d'Unió Mallorquina, que governa en el Consell de Mallorca. El replantejament de la política territorial per adequar-la a una escala humana i a la realitat d'un territori escàs, implica òbviament la correcció d'altres polítiques, que s'han de posar al servei de les persones i no s'han de convertir en mers instruments en mans del capital. La preocupació pel territori, i això és ben segur que monsenyor Murgui, que ha desenvolupat altres tasques a Menorca, ja ho sap bé, presenta en una illa unes especificitats dramàtiques. L'Església mallorquina ha destil·lat adesiara doctrina ecologista en el sentit més general de la paraula, i en determinades ocasions alguns membres de la seva jerarquia han assumit un compromís en aquesta matèria, que sens dubte era d'arrel profundament cristiana. El compromís també l'han manifestat molts d'eclesiàstics quant a qüestions de llengua i cultura, que darrerament hem vist com s'enverinaven, en el desenvolupament d'una estratègia de reducció dels avanços assolits per la llengua pròpia del nostre país. Joan Pau II, en la defensa de les cultures minoritàries, ha manifestat una actitud de suport encoratjador, que després no hem vist recollit en la filosofia de la jerarquia catòlica espanyola, ans el contrari. En aquestes dues grans qüestions, com també en les tasques generals de recuperació cultural del país, el difunt monsenyor Úbeda és un referent per a tots els mallorquins, i, si bé cada bisbe té el dret i l'obligació de caracteritzar el seu bisbat d'acord amb la seva consciència i el seu ordre de prioritats, monsenyor Murgui tindria molt guanyat si volgués recollir l'herència del seu antecessor i considerar-la com el denari de la paràbola evangèlica. Als compromisos mediambiental, lingüístic i cultural, naturalment és menester afegir-hi el compromís social, que sens dubte s'intensificarà a mesura que monsenyor Murgui toqui amb les pròpies mans la paradoxa cruel de la pobresa i fins de la misèria, que no duen camí de ser eradicades d'aquesta societat que passa per ser tan rica. En l'assumpció d'aquests compromisos, el senyor bisbe podrà comptar amb tot el nostre suport, com pot comptar també amb la crítica neta, de front, si al nostre judici mena l'Església mallorquina cap a actituds evasives o si la seva posició davant les qüestions fonamentals significa una passa enrere en les conquestes fins ara assolides pel nostre poble. Siau benvingut, monsenyor Murgui.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris