algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Catalunya, tres erros

Els polítics catalans han comès molts d'errors, i Catalunya n'ha hagut de suportar també dels polítics de fora. Però d'entre tots n'hi ha tres que tenen una particularitat: si qualsevol dels tres no s'hagués comès, ara Catalunya no viuria la situació convulsa que travessa. El primer error és d'ETA. ETA es defineix com a nacionalista, i això hauria d'implicar que coneix els mapes d'Europa on apareixen els poble i no els estats (el mapa del CIEMEN, per exemple). Vull dir que deuen saber que en aquests mapes tant Catalunya com Euskadi apareixen amb colors diferents del que identifica Espanya. És d'aquests mapes que ETA se serveix per justificar que són un poble diferent de l'espanyol, cosa que implica que té el dret d'autodeterminar-se, i si Espanya no li deixa obert cap camí pacífic i democràtic per aconseguir aquest objectiu, aleshores està justificada la guerra contra Espanya. És un argument que no compartesc completament, però el puc entendre. El problema ve quan ETA atempta contra els catalans, com va fer a Hipercor o quan va assassinar un mosso d'esquadra a Girona. Com va dir aleshores un lúcid Carod-Rovira, ETA, amb els seus atemptats, espanyolitzava Catalunya. Si ETA està en guerra contra Espanya i obre un front a Catalunya, això vol dir que considera que Catalunya és Espanya. Per entendre-ho millor: era tan absurd, des de la lògica d'un nacionalista basc, atemptar a Girona com cometre un atemptat en algun consolat espanyol a Irlanda del Nord. ETA sap que no ha de cometre cap atemptat a Irlanda del Nord, encara que sigui contra interessos espanyols, perquè Irlanda no és Espanya i perquè això interferiria brutalment en el procés polític irlandès. Pel mateix motiu, que ni Irlanda ni Catalunya són Espanya, un nacionalista basc no pot obrir un front de guerra a Catalunya. Si ETA hagués tingut clar això des del principi, Espanya ho hauria hagut d'arribar a entendre i acceptar, i ara els espanyols sabrien que no només són alguns catalans els que no es consideren espanyols, sinó que, contràriament a allò que amb el seu comportament ha donat a entendre ETA, bona part del poble basc respecta aquest sentiment. La veritat és que l'afirmació netament espanyolista sentida aquests dies que «és una immoralitat que ETA declari la treva només a una part d'Espanya» concorda perfectament amb el pensament d'ETA, grup que, per això, no pot autoqualificar-se de nacionalista, perquè implícitament ha considerat sempre Catalunya com una part d'Espanya. És des de la seva pròpia lògica que ETA és vulnerable, i no des de valors com el pacifisme que, segons la meva opinió i la de molts, no sempre és defensable.

El segon error o (incongruència) és el que vaig explicar dissabte passat: un nacionalista que aspira a veure com un dia el Parlament vota democràticament la sobirania de Catalunya i el president de la Generalitat la proclama solemnement, també aspira, supòs, a veure com aquesta declaració és acceptada i respectada pels altres pobles i estats. Vull dir que no deu voler que la independència de Catalunya sigui ridiculitzada per la poca entitat del president, talment com si el batle de Palautordera enfollís i proclamàs la independència del seu municipi. Doncs Carod, conseller en cap, institucionalment a les ordres del president Maragall, ha ridiculitzat la Generalitat actuant al seu aire, com si el govern català fos una casa de barrets on cadascú fa allò que li passa pels dallonses. Si Carod hagués respectat la institució de la Generalitat i la jerarquia del president, assumint que havia d'actuar d'acord amb el govern, probablement no hauria anat a Perpinyà i no s'hauria convertit en un bluf de la política catalana.

El tercer error també és de Carod. La seva vanitat li va impedir utilitzar correctament la informació d'ETA que és ben segur que tenia. Jo, que som un modestíssim opinador, sé de membres de la direcció del PNB, de Gorka Knörr, secretari general d'Eusko Alkartasuna, i de Garaikoetxea, que ETA no és gens de fiar, que va a la seva i no té cap escrúpol a l'hora d'utilitzar contra els seus interlocutors tot allò que considera que la pot afavorir. La traïció d'ETA al pacte de Lizarra i la ruptura de la treva per liquidar el nacionalisme democràtic basc, alhora que donava la majoria absoluta al PP, són elements que Carod hauria d'haver tingut en compte per no anar a Perpinyà com a conseller en cap. Com diuen a les pel·lícules americanes, havia de saber que tot quant fes o digués seria utilitzat contra ell. ETA no només no és una organització nacionalista, sinó que és comunista tirant a estalinista, i la lleialtat, per tant, no figura entre els valors que respecta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris