muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
13°

Carbonat amb llimona

No sé si podré acabar d'escriure aquest article sense haver d'anar a desembafar-me amb una bona tímbola de bicarbonat amb llimona. I, posats a confessar-nos les febleses, no sé si tu, que llegeixes aquests papers, podràs arribar fins al final sense haver de recórrer a un remei semblant. I és que, encara que diguin que el cos s'avesa amb una gran facilitat a la bona vida, ni tu ni jo, i mira que ja han passat gairebé nou mesos, no ens sabem avesar a una cosa tan normal com és fer les tres menjades diàries. I mira que procuram no abusar del porquim, dels greixos, de la reposteria industrial i de tota aquesta mena de menjues plenes d'additius, de colorants i convervants que prestigitadors insignes, de tant en tant, ens recorden que són del tot perniciosos per a la nostra salut.

I és que quatre anys de no menjar, quatre anys d'haver de badar les barres al vent és molt de temps i el cos, potser per un esperit de subsistència innat, va mutar-s'hi, encara que amb molts de patiments i queixant-se i remugant a tothora, talment com si els pets ens haguessin tornat gemecs. Però ara aquest patiment s'ha acabat i ben bé no sabria explicar les raons per les quals s'estroncaren els ais i le cebes, i de com bufes i pets, gasos i rots han tornat a aparèixer inesperadament a les nostres vides, ni tampoc no entenia perquè el cosum de bicarbonat m'esmorrallava una cosa de no dir el pressupost ordinari. Des de dimarts passat, un poc tocades les dues, sé ben a la perfecció el perquè d'aquest canvi radical en el meu, i supòs que també en el teu, organisme. Na Rosa Estaràs, tal profecia no podia venir més que de tan alta i preuada intel·ligència, va dir al Parlament Balear que ara, en aquestes Illes, hem tornat a menjar. Gràcies, Rosa, moltes gràcies.

Diuen que aquesta veritat tan plausible, tan evident, tan digna de ser dita de forma preclara i contundent dins el ventre -o hauríem de dir-ne estòmac per ser més precisos- de la més alta institució democràtica de la nostra terra ha calat d'una manera tan pregona, gairebé a tall de revelació divina, que dissabte a la Seu, quan coronin Jesús Murgui com a bisbe de Mallorca, a l'hora de resar el Pare Nostre d'una manera enfervorida la massa exlamarà «Nostre pa de cada dia donau-nos-el, Senyora, en el dia d'avui...». I si no sorgeixen problemes de darrera hora -tot i que el tema és del tot confidencial- és previst que la confraria de Nostra Dona del Llonguet -associació del tot lícita, sorgida màgicament sense la intervenció de «S'Institut», però formada per dones d'empenta- faci el seu debut oficial i tot just quan el poble clamarà amb èmfasi el sacre vocatiu «senyora» faran una descomunal segona veu que dirà «Rosa Estaràs».

I la gent dels primers bancs levitarà tot entenent que és això el que s'ha de fer en observar el moviment d'aixecar una anca del president, (que en solidaritat amb el seu poble també ha dejunat durant quatre anys i ara no pot sostreure's d'alguna esponaneïtat corporal) i es formarà una ona mística tan fervorosa que farà tremolar les essències dels pilars gòtics, i de frenessi, el badall de n'Eloi serà posseït d'una incontinència repicana que les gavines del Parc de la Mar, les del Mollet i fins i tot les de Can Pere Antoni agafaran els atapins i no s'aturaran fins en haver passat son Reus.

I en sortir del temple, l'egregia senyora, no sabem si ataviada amb el bàcul i la mitra, encara és carnaval, es dirigirà a la multitud congregada i els dirà amb veu exultant: «Ciutadanes i Ciutadans, enguany com que anam sobrats de per tot, com que nedam dins l'opulència més absoluta, com que menjam i bevem a tothora, farem una cosa excepcional que es repetirà cada any i que suposarà un canvi històric de primera magnitud a les nostres illes, enguany no enterrarem la sardina, que es peix de pobre, que és menjar de miserables, enguany enterrarem el rap. Per decret! I si devers Son Sardina es queixen, perquè han perdut protagonisme, hi anirem a tirar, dins les cunetes, les moques, les ganyes i les espines i llavors hi enviarem els inspectors de sanitat, els defensor del nas, el fiscal en cap de les Pituitàries Majors, perquè facin els informes pertinents i els condemnin al foc etern. I diuen les cròniques, que el nunci apostòlic, corprès davant tanta profunditat oratoniana, en prendrà bona nota, si és capaç de contenir-se allò que s'esclovella amb polucions nocturnes, i començarà l'expedient per elevar-la als altars.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris