muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

Diferències

No hi ha dubte que la primera i principal diferència és que ella mai no s'ha manifestat sense cercar-ne un rendiment o tenir-ho directament en la nòmina. Però hi ha moltes més diferències entre la senyora Cabrer i els 50.000 manifestants de dissabte passat. Una altra, i ben important, és que ningú ha encolomat sobre la consciència de la consellera la mort de l'accidentat que deixà la pell despús-ahir a l'autopista Palma-Inca. Si hagués succeït en un altre tipus de carretera, ella l'hagués afegit als que ens responsabilitzà l'altre dia. Avesats a jugar amb els morts com a muts testimonis del seu magre argumentari, ara s'han apropiat del patiment de tots per fer-ne repugnant demagògia. No és nou -ja ho sé i l'ús pervers i maniqueu del terrorisme n'és l'exemple diari-, però l'estómac no s'avesa a tanta ignomínia i es remou cada vegada que veig un neocon sortir en roda de premsa amb els fantasmes dels morts com a decorat. Però si sempre és oiós, aquesta vegada s'incrementa el delicte per la proximitat de la mentida sense manies. Si abans de fer retxes sobre els mapes, talment nuvis en el pastís de noces disposats a repartir entre parents i amics, dedicassin els recursos a analitzar les causes dels accidents de trànsit i les solucions que els especialistes proposen, aquest sagnant enfiloi de víctimes albiraria qualque solució.

Però no seré jo qui jugui amb els morts, però tampoc amb els vius. He de confessar que la consellera té fama de viva o, almanco, la tenia. Més mal d'entendre, aleshores, que vulgui confondre sinistralitat i mortalitat. Així com a les petites carreteres hi sol haver major sinistralitat, és en les vies ràpides on la mortalitat es dispara. I això ho sap o ho hauria de saber i presentar-nos les xifres sense embulls. A més, ningú amb coneixements mínims, acceptaria convertir les carreteres en l'única ni la principal variable que afecta la sinistralitat. Podem parlar de limitar velocitats, però, aleshores, per a què volem autopistes. Podem oferir alternatives de transport públic inimaginables amb els populars al poder. Podem parlar de no afavorir els pobles dormitori amb la tan rendible urbanització del camp. Podem parlar de les queixes empresarials que feren desaparèixer els controls d'alcoholèmia a la sortida nocturna de qualque centre de diversió. Podem parlar del que vulguin, però ells han decidit la llei de l'embut com a base del diàleg: no els agrada debatre idees i s'estimen més llençar morts o posar-los de la seva banda. Però és una causa perduda. Mai aconseguirem que juguin amb igualtat de condicions: quan no utilitzen els morts, utilitzen els vius, com n'Urdaci i cia, o els déus, que sospitosament sempre apareixen del seu costat o desapareixen quan no hi ha qui els hi situï. Ahir mateix, el dia plujós i gris dóna pas a la lluminositat d'un sol radiant quan s'iniciava la rua de l'escola de Son Sardina. Ahir, el déu del sol no sortí en els comunicats dels nacionals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris