nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
19°

Coincidències i deduccions

Des de la setmana passada, quan la gendarmeria francesa detingué un escamot etarra disposat a donar la majoria absoluta aPP, em ronda la idea de la participació d'ETA en les eleccions. No ho havia escrit, perquè el tema és tan polièdric que escapa a un article que només pretén ser entretengut i als amics que els ho comentava, sense negar les evidències, els semblava que una cosa són les coincidències i una altra les deduccions. Però, i si a partir de les coincidències arribam a deduccions, males de provar, però lògiques? Basta guaitar l'hemeroteca per a saber que sempre, sempre, la banda terrorista ha participat en les conteses sense córrer el risc de perdre una votació. Després de dir que són uns malparits, il·luminats i assassins, sobra qualsevol anàlisi que es faci de la seva actuació i jutjar-los és una tasca exclusiva de la justícia. Ara bé, i això era el que em preocupava del pensament dels darrers dies, on hem arribat que el resultat electoral depèn d'uns morts sobre les urnes? Dir que PP i ETA comparteixen objectius és una afirmació injusta i immoral, i no només perquè hi ha militants populars víctimes del terror feixista. Afirmar que els beneficien les mateixes coses és la constatació de la realitat. Ara mateix, amb l'assetjament policial i el cansament de la societat basca, ETA passa per un mal moment. Només l'encabronada de l'enfrontament testicular, marca «Aznar», entre les institucions basca i espanyola, ofereix una esquerda d'esperança per a mantenir el brou de cultiu de la impotència que condueix a la capficada criminal. Tornar a la normalitat del diàleg entre opcions democràtiques divergents i a la lleialtat institucional, desubicaria els nacionalistes maniqueus, còmodament ancorats en la demoníaca definició de la perversió natural de l'altra. Som dels que creuen, perquè la història així ens ho mostra, que el final d'un moviment armat lligat a la defensa territorial mai s'ha fet per l'exclusiva via policial. Més tard o més d'hora, s'haurà de trobar una sortida pactada i ni serà fàcil ni constant, com Irlanda ens ha demostrat.

He escrit que no vull jutjar raons dels criminals ni, tan sols, anar-les a cercar, però em corprèn saber que el govern dels pròxims quatre anys depèn de l'acció d'una mínima part de la població. O no. I del que depèn, en realitat, és de la utilització partidària i sense escrúpols que de l'acció d'aquests quatre assassins n'han fet aquells que patrimonialitzen la pàtria i la seva defensa. Pens que és així i que ambdues parts ho saben. I als succeïts d'aquests dies em remet. Clar que aquesta instrumentalització de la pàtria també té el seus perills, i més en un país que participa en una tan real com no declarada guerra. Així com un mort o un «missatge bomba» provocat pels etarres apropa el PP a la majoria absoluta del pròxim 14 de març, una desgràcia en les tropes espanyoles a l'Iraq la serviria en palangana aPSOE. Puta país on els vots dels morts fan majories...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris