algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
16°

Víctimes de segona?

Imaginem el següent cas: un atemptat d'ETA amb el resultat d'una persona ferida i amb la detenció del terrorista in fraganti. Ara imaginem que la víctima, pels motius que sigui, diu que no vol presentar denúncia contra l'agressor. Jo em deman, sense cap tipus de retòrica, què passaria en aquest cas? Se'l deixaria lliure o se'l detindria? Intuïtivament pens que, independentment que es presentàs o no denúncia se'l detindria i jutjaria.

Ara passem a un altre exemple de terrorisme un poc més «domèstic»: Una dona després d'anys de patir maltractaments físics i psicològics acaba assassinada pel seu «company». Aquests mateixos maltractamets psicològics, la por, la inseguretat i d'altres motius fan que la víctima retiri una i altra vegada les denúncies tot i que la Policia, els veïns, els companys de feina, la família, saben que aquesta dona i els possibles fills estan vivint un autèntic infern 'a casa seva! És això una excusa per no fer res i mantenir l'agressor a casa?

Què no tenen les dones que tenguin d'altres persones perpoder tenir dret a protecció policial, judicial, econòmica, psicològica...? És que aquests assassins que tan covardament assassinen necessiten estar aglutinats en algunes sigles -com ara ETA- perquè fassin cas a les seves víctimes? O és que potser són víctimes de segona? Quina evidència més els fa falta als poders executiu, legislatiu i judicial per adonar-se'n del seu fracàs o és que no llegeixen cada dia el diari?

Carles Valentí Aguiló. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris