lluvia ligera
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

L'al·lota de l'entresòl

Ja des del dia en què vaig estrenar el meu pis rep correspondència a nom d'una dona que, evidentment, no som jo. Maria Dolors M.H. no pot haver viscut mai en aquesta casa: la vaig estrenar, era de nova planta. Hi ha un error, en l'adreça: en lloc de dir «planta baixa-A» diu «entresòl» -un concepte que ja és lleig per si sol-, i just damunt jo tampoc no n'hi viu cap, de Maria Dolors M.H. El repartidor, sistemàticament, deixa amb les meves les cartes per a aquesta dona. El primer que vaig començar a rebre eren catàlegs d'El Corte Inglés, Vencas i altres herbes. Així com arribaven a la meva bústia, els treia i els col·locava ben a la vista, perquè el carter se'ls en tornàs. La veritat és que m'interessen poc els llistats d'ofertes dels grans magatzems i dels menjars congelats. De tant en tant, però -no faig mal a ningú- n'obr qualcun. Un dia, per exemple, vaig repassar un llibret en paper caríssim, colors llampants i fotografies hipnòtiques que anunciava viatges de noces. Potser aquesta Maria Dolors estava a punt de casar-se, en aquell moment. Ara pens que per ventura no es va plantejar mai anar a la Polinèsia perquè aquell catàleg me'l vaig quedar jo, una que no serà mai honeymooner ni que li regalin un Ken forrat i de carn i ossos. Pobreta. Fa dos mesos la correspondència a nom de na Lola -l'he acabada batejant; Maria Dolors M.H. sembla un nom de crònica de successos, i no és còmode referir-s'hi així en converses quotidianes- arribada a ca nostra va ser una postal. La signava na Marta, des d'Istanbul. La imatge, la torre de Gàlata. No vaig poder evitar llegir-la. Una és com és, i na Marta explicava el que conten les postals: molt bé, bon temps, els dervixos són maquíssims i amb el menjar turc al·lucinam tots quatre. Tenc la postal de na Marta en una caixa antiga de llauna de xocolates comprada en un basar de Perpinyà, amb les que de tant en tant arriben al meu nom. La darrera carta que na Lola ha rebut no ha estat propaganda del consultori astrològic que sembla que freqüenta, ni ofertes de comptes corrents en bancs telefònics amb un interès especial. Una carta d'amor a la bústia de ca nostra. El sobre gruixut, l'adreça manuscrita, el remitent a cara descoberta -Marc B.H., amag aquí els dos llinatges, com en una crònica de successos- i un «t'enyor» ben al costat. En lloc de deixar-la fora de la bústia i oblidar-me'n, la vaig entrar a casa. I la vaig tenir dos dies a la taula de l'estudi, devora els comptes i les llistes de coses per fer. Despús-ahir la vaig obrir. Quin home, en Marc. Viu a Barcelona, ha arribat a Palma avui dematí de visita. Citava na Lola en un bar de copes del Passeig Marítim, potser prop del seu hotel, i per això me trobau ara fent barra fixa. Quan entra, el reconec tot d'una. Potser és una mica més gras del que m'havia imaginat, en Marc. Li faig un darrer glop al gintònic i m'hi acost. «Seré en Marc, si tu vols», m'ha dit en haver-lo assetjat. Ens feim moixonies a la barra i, arribat el moment, el fic en un taxi i el duc a ca nostra. En entrar a la planta baixa, i arrossegant la llengua per l'alcohol em fa una pregunta que em descol·loca. «Que no vivies en un entresòl, tu?».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris