muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
14°

El preu del bloquet

La qüestió del preu de l'habitatge és una qüestió recurrent. Cada cert temps torna a l'actualitat. En aquest moment, supòs que com a conseqüència de la proximitat d'unes eleccions i com a conseqüència de la tramitació del Pla Territorial de Mallorca, tornam a tenir notícies sobre aquesta qüestió. I cada vegada que el debat retorna a l'actualitat resulta que alguns aprofiten per repetir la seva doctrina sobre l'equació de més sòl=preus més baixos, exigint a les administracions una actuació coherent amb aquest axioma. Doncs bé, convé rebatre l'axioma perquè ja se sap que una mentida repetida mil vegades pot arribar a semblar una veritat, i res pitjor per al nostre territori. Encolomar al Pla Territorial, o a qualsevol altre instrument d'ordenació territorial i urbanística, aquest mort és injust, interessat i hipòcrita. Les Balears no són un món a part en la qüestió del preu de l'habitatge. Les polítiques proteccionistes de l'entorn fetes a les Balears no fan que el preu de l'habitatge sigui substancialment diferent del preu de la resta de l'Estat espanyol. Una prova fefaent d'això: les famílies de les Balears (segons un estudi de Caixa Catalunya) dediquen el 57% de la seva renda a la compra d'un habitatge; sabeu quina és la mitjana espanyola? el 55'3%, i sabeu quin és l'esforç de les famílies madrilenyes, comunitat que precisament no se caracteritza per la protecció sinó per tenir gran quantitat de sòl en procés d'urbanització, idò el 70%. Aquestes dades demostren que tenir més o manco sòl té ben poca relació amb el preu final de l'habitatge. Si fos una qüestió de més sòl no s'entendria que a tot l'Estat es parlàs tant de la bombolla immobiliària, perquè hi ha llocs que tot i tenir sòl disponible a balquena allà també hi ha bombolla. De fet, el darrer número, el 206, de la Revista de Derecho Urbanístico (www.rdu.es), aporta un article («Los señores del suelo») molt aclaridor sobre el tema. Els autors de l'article sostenen diverses tesis a tenir en compte quan reflexionam sobre el preu de l'habitatge. Primera tesi, no és el preu del sòl el que determina el preu de l'habitatge, és el preu que pugui assolir l'habitatge en el mercat el que condicionarà el preu del sòl urbanitzat. Segona tesi, no tot sòl, encara que li donem la condició d'urbanitzable, tendrà un preu alt, només el sòl més cèntric, el més accessible (bàsicament per les infraestructures de transport) serà atractiu per al mercat. Per molt que es vulgui amagar, el sòl interessant sempre és escàs, allò decisiu no és la classificació sinó la situació física i les circumstàncies que l'envolten (accessibilitat). Una oferta de sòl poc atractiu no té cap efecte en el mercat. Tercera tesi, cada vegada manco propietaris acaparen la major part dels espais estratègics, per això a la principal immobiliària de l'Estat, Vallehermoso, la compra del sòl li suposa el 20% del cost total de construcció d'una casa. Quarta tesi, tothom és còmplice de la situació, tots els propietaris perceben que la pujada de preus no només enriqueix els promotors sinó que també revarolitza el seu pis, per tant, a tots ja ens està bé que la nostra propietat pugi de valor. És un efecte psicològic; efecte que ha provocat que molt de capital d'inversió hagi abandonat les borses per anar al totxo o al bloquet en versió més nostrada. I això palesa que el preu de l'habitatge té un component especulatiu que no es pot negligir. Cinquena tesi, molt de sòl urbanitzat ens pot dur cap a la ciutat dispersa que és el model oposat al nostre model de ciutat tradicional, ciutat dispersa que per exemple genera l'allunyament de la feina, la residència i l'esplai, cosa que col·lapsa les comunicacions; d'aquesta dispersió en tenim un exemple pràctic. En definitiva, reduir el complex tema del preu de l'habitatge al fet que hi hagi més sòl urbanitzable és una simplificació insostenible. La clau està a actuar (fiscalment, econòmicament, jurídicament i psicològicament) precisament en el sòl urbanitzable existent. La clau és, per una banda, treure al mercat els habitatges buits que alguns estudis estableixen que en el cas de les Balears poden arribar a una capacitat d'allotjament de més de dues-centes cinquanta mil persones, i, per una altra banda, colmatar l'edificabilitat i el sòl vacant, que altres estudis estableixen que a les Balears pot arribar a una capacitat superior a cinc-cents mil habitants. Qui defuig aquestes claus i continua amb la cantarella de més sòl, no demostra més que posar en funcionament un tòpic per sortir del pas.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris