muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 11°
14°

Sense sortida?

L'èxit de la manifestació de dissabte passat ja ha estat valorat pel Govern, PP i rodalies: no se'l tendrà en compte perquè el que val són els resultats de les eleccions. Cert, però no deixa de ser curiós que el PP atacàs el Pacte de Progrés pel fet de voler suposadament imposar l'ecotaxa sense diàleg amb la majoria dels 1.700 empresaris hotelers que hi ha a totes les Balears i, en canvi, imposi el seu model de desenvolupament econòmic per a Mallorca en contra de l'opinió d'uns 50.000 ciutadans. Ningú no els lleva el dret que tenen, legítimament adquirit a les urnes, de fer la política que creguin més oportuna, però tractant-se, com es tracta, d'un conjunt de mesures que una vegada executades seran irreversibles, i que afecten tots els ciutadans per igual, el mínim que haurien de fer és dialogar pertot i amb tothom. Almanco això: explicar què i per què exactament ho volen fer. Cosa que ni encara han començat. Ni la començaran, és clar. Perquè amb les autopistes, com també amb tots els anuncis de política lingüística aconsegueixen la crispació, que és allà on els agrada estar i on avaluen que hi ha els majors rèdits per a ells. A costa del que sigui. De moment, els està sortint bé.

Per això exciten l'agitació de carrer. Perquè els interessa. Perquè afebleix el PSOE. No és cap casualitat que els conservadors excitin tot el que poden i més dues qüestions tan passionals, català i territori, perquè provoquen les reaccions a favor i en contra més vehements, i quan la política és passió deixa de ser racional i, en aquest context, el més demagògic té les de guanyar. El PP se va presentar a les eleccions amb les banderes de trencar el consens de mínims que (amb molts matisos) existia sobre els dos temes entre els partits. I guanyà. A banda de raons ideològiques i de concrecions a cada àmbit, el motiu polític que anima la crispació és polític i electoral. Però no, o no tan sols, per ara, en plena campanya. Sinó que és un aposta de futur. Els conservadors saben que com més excitin EU, PSM i Verds, GOB i OCB, més engrunats quedaran els socialistes. El PSOE necessita desesperadament fer-se amb el vot desideologitzat, el qual, segons tots els sociòlegs, és a cada elecció que passa més important i s'inclina per raons bàsicament d'economia personal i domèstica, no per qüestions, com és ara, de protecció territorial o l'idioma. Amb agitació de carrer, el PSOE se veu temptat, inclòs obligat, a participar-hi, amb més o manco intensitat. Tanmateix, per una banda no podrà exercir mai el lideratge de carrer i, per l'altra, mentre no se'n desmarqui mai no serà considerat pels votants desideologitzats com una opció centrada de poder, amb la qual cosa seguirà amb aquest tap que li impedeix de pujar prou com per adquirir categoria d'alternativa creïble al PP. Amb un PSOE afeblit a costa d'EU, PSM i Verds, el PP aconsegueix blindar-se. Com més agitació de carrer, doncs, millor per a ell. Treure gent al carrer, com reconeixia fa una setmana un dirigent d'EU molt il·lusionat amb la manifestació de dissabte, no fa perdre un sol vot al PP ni guanyar-ne tampoc a l'esquerra, però serveix als partits més activistes per animar-se a si mateixos i a les respectives parròquies, alhora que situa entre l'espasa i la paret els socialistes.

Al marge d'aquestes qüestiones partidistes, el fons de la qüestió segueix essent el que és, que no és altre que, legítimament, molts milers de persones se senten agredides per la política del PP, o de PP-UM segons el cas, i, per tant, la resposta al carrer davant les iniciatives de la coalició conservadora s'haurà de mantenir, atès que ni el govern balear ni el mallorquí pretenen cap rectificació sinó que, al contrari, és previsible encara molta més crispació si el 14 de març aconseguís el PP tenir majoria absoluta.

És, tot plegat, una endimoniada dinàmica: el PP excita i crispa, la resposta és inevitable, a més de saludable, i alhora reforça l'esperança dels que, legítimament, aspiren a fer-se amb part del cabdal de vots més esquerrans del PSOE, però, paradoxalment, això blinda les expectatives polítiques dels conservadors perquè el primer partit de l'oposició queda engrunat, i així el PP no se sent amenaçat. Només un sensible càstig electoral al PP, és a dir de la seva pròpia parròquia, podria trencar aquesta dinàmica. Si no, no se'n veurà la sortida.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris